Amb la tardor vindré

"...

Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

El Fugitiu

"...

Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Enllà del temps només ens resta

"Enllà del temps només ens resta
un feix de dies i aquesta ombra
d’ahir, d’avui, com una ratlla
damunt la sorra, com un símbol
que el vent malmet.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Faula primera

"...

Llavors comença tot, i la puresa
desgavellada, elemental,
la paraula i la sang i un patrimoni
de benestar que anem deixant enrera.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

A claus de sorra

"...

Quan sigui fosc tornaré cap a casa
repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.
---"

MIQUEL MARTÍ I POL

Aquest versos els dic

"...

Aquests versos els dic per mi tot sol,
en veu baixa, a la nit, perquè estimo el silenci,
quan els de casa dormen
i jo, oblidat, imagino follies
i no hi ha res que no em sigui possible.
Tot el que ara voldria és imprecís i bell:
vent i camins i les mans plenes d’aigua
i un cos puixant com una bèstia jove.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Amb mans de sorra

"...

Nit enllà pregarem pels qui han dubtat
i encendrem torxes perquè aquells que vénen
estimin els camins i la veu que els lleguem,
i en ells també ens estimin una mica a nosaltres."

MIQUEL MARTÍ I POL

Han arribat muntats en camions

"...

Hi havia poca gent a la plaça esperant-los:
jo i els amics només, amb llibres de poemes,
i en un racó secret alguna noia pàl.lida.
Devia ser l’hivern i tot era tristíssim.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quan tenia quinze anys

"...

I ara he estimat i he sofert i sóc home,
i tinc vint-i-set anys i la veu fosca i trista
i voldria oblidar tots els versos que escric.
Mireu-me bé les mans, com una rel em lliguen.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

A l'hora de l'alba

"...

Plovia molt quan he obert la finestra
(tenia fred i era tan fosc a casa!)
i algú m’ha vist i ha rigut. Era nit
i jo, llavors, he plorat en silenci."

MIQUEL MARTÍ I POL

Alta escomesa d'aquest vent

"...

Vent temptador, vermell i groc i blau,
amb maduixes de bosc i clavells a la boca.
Els ulls ens fugen cap a llacs remots
d’una terra amb prestigi de cançons
i dones tendres a la vora dels rius.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quan la nit és més alta

"...

Quan el dia és més alt
la llum es pensa als dits de les donzelles.
Però jo que he estimat
tinc les mans ben nafrades
i els ulls malalts de combatre la fosca.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Ara us puc dir

"Ara us puc dir que sóc un home antic
en el gest i en la veu
i que he estimat les coses com si fossin germans;
per això he esdevingut tan feble i solitari.
Tornar on comença tot, la pedra i el neguit
i la veu que fecunda cada cosa,
prudent com un ocell
i alhora agosarat
com si el destí fos una deu secreta.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Amb el vent de llevant

"Amb el vent de llevant estimaré el record
dels pins de vora mar i les barques tan clares,
oh vells amics!
Tota la densitat del verd quan la tarda declina
al vell palau de tarongers
i un sol xiprer, com l’ombra d’un absent,
per fer la llum més pura.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Oposes un mur de vent

"...

Si es perpetués la veu
podríem dir-te germà
un cop només, i restar
per sempre més en silenci."

MIQUEL MARTÍ I POL

Com un ocell a les mans

"...

Insistiu a voler posseir la bellesa
i heu perdut el tacte de les coses delicades.
Les vostres mans són dures com un rostoll
i teniu dits desiguals i gruixuts;
debades l’aigua de la meva veu
hi cau com una pluja.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Per horitzons de pluja

"...

Et donaré la mà perquè no ensopeguis,
oh dolça estimada!,
i et prendré en braços, forçarrut, a l’hora
de travessar la mar.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Si parlo dels teus ulls

"Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Danso follament

"...

Ben rumiat no goso preguntar-me
per què danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m’apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innumerables.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Canço

"...

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Amor, em plau la teva forma de mirar tan fina

"Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

No a la suavitat de la fruita

"...

Cercarem un recer perquè el vent
no ens esbulli l’escena.
Hi haurà sorra i conquilles
o joncs
o potser flors silvestres.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Per no estimar-te

"...

Per no estimar-te oblidaré el neguit
i em faré una cançó amb l’alegria,
una cançó per dir-la cada nit
com qui diu una rara lletania.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Arran de sorra l'espill

"...

Arran de llavi el desig
i als dits un tacte de roses,
i el teu cos lleuger, lleuger,
entre el meu desig i l’aigua.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Dits de pluja pentinen

"...

Ignorant-la, diries
que la mort se t’allunya
com una dona ofesa.
Entre els teus ulls i l’ombra
hi ha un límit: els meus versos."

MIQUEL MARTÍ I POL

Tot té un gest de retorn

"Tot té un gest de retorn quan parlo d’estimar-te
i em fan ressò la pluja i la mar tan llunyana.
D’aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria
purificar el silenci amb un sol gest i ungir
secretament de llum els horitzons més íntims.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Us pertany tota la immensitat del mar

"...

Us pertany la ciutat, inhòspita i llunyana,
i la monotonia de totes les paraules
que us arrelen als dits,
i la nosa de tot allò que és pur,
i la nit i el silenci.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

He pregat des del fons

"...

Tots els camins m’han estrafet la veu
i el vent glaçava la sang de les roses.
He gravat el teu nom a l’escorça dels arbres
i he fugit mar endins
amb nàufrags torbadors,
agosarats i savis com profetes antics."

MIQUEL MARTÍ I POL

Tenim al veu cansada

"...

Vindrà un jorn, és ben cert que vindrà un jorn
creat només per oblidar-te.
Ens deus aquest instant de llibertat
com un perdó per tot el que hem sofert.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Som Pelegrins

"...
Som pelegrins, Senyor, perquè el prodigi
de la veu ens retorni a la puresa
del primer gest august de criatures,
perquè en la lluita hi hagi la nostra arma
de carn i de neguit, car no perdura
res més que allò que alcem per damunt nostre
fins a assolir la teva placidesa.
..."

MIQEIL MARTÍ I POL

Lentíssim comiat

Lentíssim comiat.
Hem escampat profusament les cendres
de la tarda més clara
amb gest de boira i vent.
S’esfullava el desig a les mans
d’una noia remota
i altra vegada esdeveníem purs.
Inajornablement, en ones successives,
ens revé la puresa i alcem les mans i els ulls.
Tot és pregar perquè la Dama ens besi
en l’instant més propici.


MIQUEL MARTÍ I POL