En el trenta-cinquè aniversari

"...

Vull que tothom sàpiga que he mudat
la pell altra vegada
i que, potser perquè navego
contra corrent del temps i de les modes,
ara crec més que mai
en la bondat dels homes
i en un futur de pau i de tendresa.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

I com que ara tu i jo

"...

Llavors cada capvespre
maduraven els fruits
i ens omplíem les mans de sorra nova
i a cada gest mudàvem pell i ungles.
Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços,
un xic d’esma, potser,
com bestioles.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

En el principi fou la cinegètica

"En el principi fou la cinegètica
i la telegrafia sense fils.
Una llebre de pèl eriçat
perseguida per una seixantena
de caçadors
que, pel que sembla ser, constituïen
les tres quartes parts
dels habitants de la terra.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quasi joc

"...

Per això parlo
i crido i tot.
Hi ha dies,
però, que em llevo molt cansat.
Llavors
qualsevol lloc m’és pàtria
i penso si no fóra una gran cosa

callar per sempre.

Al capdavall,

hi ha algú que escolti?"

MIQUEL MARTÍ I POL

Ofici de poeta

"Si algú et procura un sòlid passament
podràs distreure l’oci
fent magarrufes d’home fart.
Et vagarà —ja és cas!—
de practicar la caritat
i criaràs un ventre solemníssim.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Penso, dic, faig ...

"...

Dic
ben poca cosa.
Que ja ha arribat el temps d’alçar-nos
i sortir a ple carrer
i acollir tota
la gent com a germans.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Voldria que hi penséssiu

"¿Heu pensat en el nombre de vegades
que la gent multiplica
per simateixa?
Jo per mi
i que la veu de Déu beneeixi
l’abundosa pitança.
Tot tan senzill i tan segur que res,
a la nit, no ens atura de dormir.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

La gent

"La gent que es lleva
quan encara és de nit.
La gent obscura que treballa
quan encara és de nit
obre sempre el primer
solc a la neu,
sap el retorn
de la primera oreneta
i rep la primera carícia
de la pluja.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

In memoriam

"Cregué en prodigis fins que un oportú
forat al pulmó dret el corsecà
com una rel posada al sol.
Tenia dinou anys o poc més i la tendresa
li tacava la pell com un eczema.
Va patir poc. Quan el sobtà la mort
digué quatre renecs amb veu ben clara
i escopí sang, impúdic i solemne.
Ara reposa en pau. Preguem per ell."


MIQUEL MARTÍ I POL

Comiat

"...
Què hi voleu fer? Tendeixo a l’escarràs
i no em vaga pas prou de fer bugada.
La feina és seductora, tanmateix.
Cada cop que jo passo el teixit s’engruixeix
i guanya en qualitat i en preu.
Penseu-hi

mentre no hi sóc, per si això us predisposa,
mal que sigui ben poc, a la tendresa."




MIQUEL MARTÍ I POL

Per dir-ho en veu baixa

"Tan impensadament com la tendresa,
ara, a trenc de cristall, la tarda que supura.
Tinc massa greix a les mans i sovint
vaig tacat de suor i em faig angúnia.
No hi ha recer per al meu mal, ni cap
ombra d’ocell magnífic que m’empari.
Vull dir que tot plegat és massa trist
per repetir-ho, encara, una altra volta."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'exiliat

"És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.
L’esperança és el do dels que sofreixen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ho dic sense cap prejudici

La nostra estirp és de titans. Ho dic
sense cap prejudici.
Penseu, si no, en la gent que, dia rera dia
sofreix, estima, mor,
aquella trista i oblidada gent
que cada tarda menja el mateix plat,
poc amanit, de tendresa,
que disposa només de dues cambres
per enyorar els camins,
que es sap irremeiablement vençuda
pel destí
i que, això no obstant,
engendra infants
i creix en els infants
i és poderosa i dolça com un arbre,
com un gran arbre dens i vigorós
que cada primavera treu florida.
La nostra estirp, ben cert, és de titans.

MIQUEL MARTÍ I POL

Do de paraula

"...

La gent que jo conec es lleva a toc
de sirena, i esmorza i dina amb presses,
i havent sopat s’asseu davant la porta
de casa seva i vetlla la quitxalla
que juga pel carrer.
No hi ha cap tarda
que no sigui rodona com un vidre.
Quan caic en l’enganyifa d’oblidar
que sóc un d’ells, tinc la veu de titella."

MIQUEL MARTÍ I POL

Per a tots vosaltres

Ja no teniu res per perdre. Heu llençat
les sobrances inútils d’un llegat
de somnis i tendresa.
Ara penseu una mica en els altres:
en els que esperen,
en els que creuen,
en els que confien.
Tots plegats vivim sempre de deixalles.


MIQUEL MARTÍ I POL

Per tots nosaltres

"Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Do de la caritat

"...
Viure és tan fàcil

que l’home que s’embruta cada dia
amb el mateix ferro obscur,
amb la mateixa
pols de cotó,
no se sap fatalment justificat
fins que el sotrac terrible de la mort
no l’agermana amb aquells que ha envejat sempre."


MIQUEL MARTÍ I POL

Nova oració del parenostre

Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa,
amén.


MIQUEL MARTÍ I POL

Nit de nadal

"...

Per una nit oblideu-vos de tot:
dels deutes, de la feina, de la gent,
i canteu com infants
les cançons inefables
i confieu que tot serà més pur
d’ara endavant.
Bé prou que vaga de plorar!"


MIQUEL MARTÍ I POL

Balada

"La noia rossa que treballa als aspis
espera un fill per la tardor. Passeja
un ventre heroic i té els peus tan inflats
que s’ha hagut d’estripar les espardenyes.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Do de l'esperança

"...

Hi ha cent prohibicions
per metre quadrat
resumides en una:
No penseu; és pecat.
Qui vol i dol es morirà d’enveja.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ordre de fabricació

"Amb cotó egipci
filarem angoixa;
amb cotó espanyol
filarem paciència;
amb cotó americà
filarem prosperitat.
Tot amb números prims,
perquè els gruixuts no es venen.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Val més que ho sapigueu

"...

Tot és qüestió de temps i de costum.
Arribarà un moment,
amb paciència,

que de tant dur el mateix vestit estret

us haureu adaptat a l’ofec peremptori,

i quan us parlin

de canviar de roba

fins i tot plorareu,

de cara a la paret,

com criatures malcriades."

MIQUEL MARTÍ I POL

L'any vinent

"...

D’ací a un any, però, ja haurem mudat la pell,
durem la roba amb més desimboltura,
empaitarem les noies
i haurem après a dir paraules dures
sense sentir que ens tremolen les cames.
Aleshores serà el moment d’esperar els altres,
els nou vinguts de torn, per tal d’entrar en el joc
i formar part, ja per sempre, del bàndol que odiàvem,
el moment d’assajar formes noves
per guanyar l’afalac d’una rialla

d’estúpida complicitat
o tal volta un renec sorollós de sorpresa.
..."



MIQUEL MARTÍ I POL

Do de la fe

"...

La meva gent és progressista i tendra
i espera la vinguda d’un messies
amb vestit de tergal, que l’alliberi
dels jous embrutidors. Per això els diumenges
s’ennuega de goig i es deixa vèncer
tan fàcilment per l’oci i l’aventura.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

No estem mai sols

"...

No estem mai sols. Hi ha sempre
gairebé vint-i-tres mil pues
i llur terrible seqüela;
i els horaris tan rígids
i els plusos tan despòtics.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

La fàbrica

"...
La fàbrica us resol tots els problemes
llevat del de la mort, almenys per ara.
Sigueu-ne conscients i practiqueu
l’ascetisme integral a marxes dobles.
Hom ha establert premis especials
per a aquells que visiten menys el wàter."

MIQUEL MARTÍ I POL

Maditació última

"Ara és l’hora de dir que el poble persisteix
en les cases bastides on no hi havia cases,
en els arbres que creixen on no hi havia arbres,
en les noies que estimen per primer cop,
en tot allò que comença.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Romanço

"Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle,
vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Vent en el vent

"Vent en el vent,
silenci en el silenci;
tot el que sé ho he après en un instant,
un sol instant, íntim, total, de vida.
Ara la veu s’atarda per les ribes
i tot de gent camina amb mi.
Quan torni
tindré una casa antiga
i una mica de bosc i moltes hores
d’oci per estimar
i rellegir vells llibres."


MIQUEL MARTÍ I POL

El poema

"El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quan s'aixequi la boira

"Quan s’aixequi la boira fugirem pel raval
disfressats de patricis, amb levita i copalta.
Les noies ens faran adéu rera dels vidres
i se’ns oferiran una mica porugues,
però nosaltres que hem tant lloat la virtut
brandarem els capells per allunyar el maligne
i no ens deturarem ni mirarem enrera.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL