Assaig de meditació

Al vell que sóc gairebé no el sorprèn
cap espectacle; i tanmateix no es pot
pas dir que estigui especialment trist,
només, potser, una mica decebut,
com tothom, com tothom, i un xic cansat
pels anys i per les xacres.
Però posem per cas, que deia l’oncle,
que es fes un lífting a la pell de l’ànima
i pagués deutes potser no contrets
als obscurs creditors dels anys difícils,
o bé que, iconoclasta, es proclamés
postulant d’un encès postmodernisme
i s’inventés paradisos exòtics:
què en trauria? Ni capgirant el món,
si el pogués capgirar, no alteraria
l’ordre del temps, rigorós i conspicu,
ni estrenaria cos d’adolescent,
ni tindria de franc cap dels peatges
que imposen els experts i els poderosos.
Res de res, o tan poc que, fet i fet,
més li valdrà, si pot, d’interpretar-se
a simateix tan dignament com pugui,
procurant, això sí, que el personatge
no se limengi gaire la persona.
I viure, tant se val, a l’inrevés
de molts o de tothom, amb la llunyana
festa del cos per tota referència
i un horitzó tan singular que sembla
que porti data de caducitat.
Això i res més. I ara que torna a Andorra,
el vell que sóc encara s’entendreix
perquè la tarda és un cadell que esbulla
càlidament la vida, i perquè tot
el que vol s’ho pot dir amb una paraula

que es repeteix, somrient, en veu baixa.


MIQUEL MARTÍ I POL

Apogeu

"...
Ara, sol i expectant, torno a percebre
la plenitud del temps, com el ressò
potser desmesurat d’una campana
que puntua les hores amb un toc
remot i displicent d’indiferència."


MIQUEL MARTÍ I POL

Adàgio

"...
Tot és sobrer per desoir la crida
d’uns ulls llunyans o pròxims, tant se val,
que ja no fan de mirall que pregunta
sinó d’insòlit paravent que frena
la ziga-zaga estimulant del somni.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Terratrémol

"...
Potser el no-món és un prodigiós
reialme de no-gent que, com si res,
s’ha desentès amb el vent d’un sol gest
de les foteses que ara em preocupen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Segona proclama

"...
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta."


MIQUEL MARTÍ I POL

Trajectes

"...
Altrament, un discret eclecticisme
m’ha fet, sortosament, menys vulnerable
i més contemplatiu, i ara els trajectes
els faig amb peus de plom —santa paraula!—
i mirant de no trepitjar pas cap
ull de poll de la gent que m’acompanya.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tramoia

"...
Caldria un cert esforç per poder fer
versemblant tot el joc, però valdria
la pena d’intentar-ho, simés no
per abdicar de gust el cansament
que de vegades gairebé ofega.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Invitació a la dansa

"...
Després, els déus diran per quin camí
i amb quina gent he de seguir la ruta;
dòcil i greu allargaré les mans
per aprendre el nou ritme de la pluja."


MIQUEL MARTÍ I POL

Gairebé res

"...
El joc era servit. Només calia
deixar que fos el plaer qui dictés
les normes i seguir-les, com un càlid,
tumultuós capbussament del cos
en el cos per sentir-se i retrobar-se.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'obscur

"Acluca els ulls i sentiràs encara
com batega la llum, luxuriosa.
Ara, com que el que toca és persistir,
no et podràs pas refugiar en l’angoixa
ja que tot té aquell deix de placidesa
que captiva els sentits.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

A tall d'invocació

"...
I altre cop un encès desig de viure,
retrobat i perdut a cada gest,
guiarà els ulls i els dits fins a l’extrema
claredat d’aquell mar sense retorn
que acull, propici, tots els vents, i els sap
retornar la cadència perduda."


MIQUEL MARTÍ I POL

Plets

"Pledejo amb mi mateix i mai no sé
si guanyo o si perdo. Ja fa més
de no sé pas quants anys que dura el joc
i cada nit hi ha uns ulls que m’interroguen.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Apunt

"Ara faig d’angle insòlit de la llum.
Per qualsevol escletxa el vent penetra
i esbulla tots els colors. Torno enrere
per no perdre’m del tot i em faré fort
al racó més obscur de la memòria.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Paròdia

"...
Amb restes del naufragi, tanmateix,
m’he fet un baluard i ara em defenso
tan bé com puc i sé dels vents terrals
que tampoc solen ser gaire propicis.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Oracle

"...
A poc a poc l’oblit em portarà,
n’estic segur, davant el buit que em xucla,
i amb els ulls ben oberts contemplaré
com la nit engoleix el que voldria
i el que potser només he somniat
i com, a poc a poc, tot s’aquieta."


MIQUEL MARTÍ I POL

Amb vent favorable

"...
Recupera l’ordre, el rigor i el risc
del més quotidià, pot ser un molt plàcid
exercici d’estil que posi a prova
moviments i reflexos, tal vegada
mig oblidats pel llarguíssim desús.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Nit alta

"...
Sabré de mimentre mantingui viu
aquest lúcid espai de claredats
que comparteixo amb el desconegut
generós i fidel que m’acompanya."


MIQUEL MARTÍ I POL

Primera proclama

"Tinc ancorades a no sé quin port
les barques del retorn, i m’avindria
potser a desarborar-ne tots els pals
a canvi de no res, perquè ara ja
no em sedueix intensament cap ruta
i em fa falta ben poc per sobreviure.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL