Terra cremada

       Ara que ha passat la fal€ra de construir, te’n dons compte, que hi ha molt sòl potes enlaire. Terrenys buits enmig d’una illa de pisos. Pisos i cases unifamiliars a mig construir o gairebé acabades, però buides. Polígons industrials amb 4 naus acabades i la resta a mitges, totes buides això si. Altres polígons amb dues empreses funcionant i la resta sense edificar ni urbanitzar. Aquí és on veus el mal que ha fet la filosofia de la totxana i l’especulació que va regnar durant molt temps en aquest país, la cobdícia de tots, dels qui veníem i dels qui compràvem,de les administracions en el seu afany recaptatori i prou. Tant els hi era la resta. Se’ls hi en fotia que acabessin la urbanització. L’únic que els hi interessava era els diners que en  podien treure. Tant és així que hi han polígons que has de sortejar les clavegueres per no quedar-hi clavat, zones residencials on han passat 10 promotors diferents i no han acabat mai tota l’ubanització. Però si que han pogut vendre les seves edificacions. Tot això, és clar, amb el vist i plau de tothom. M’agradaria que tot pogués tornar a la normalitat i poder dir que hem reflexionat i  en hem après, però sincerament, no crec que hagi servit per res, a part de molts escrits, amb opinions de molt tipus, com aquest.