dimarts, 29 de març del 2011

Solpost 2006

       Del Celler Sant Rafel surt aquest vi, un cupatge amb un 50% Garnatxa, 35% Carinyena i 15% Cabernet Sauvignon, amb 13’5 % d’alcohol i DO Montsant. Amb una criança d’un any amb bótes de roure francès i americà al 50%, i un repòs, de com a mínim, un any a l’ampolla. A la vista destaca el seu color cirera picota de capa mitja i llàgrima fina. Al nas expressiu i intens destaquen les notes de fruita vermella, espècies i algun toc de fusta molt integrat. En boca es suau i fresc, amb presencia de fruita, cos mig i una acidesa correcte, complexa  i amb un bon post gust. El vaig trobar molt equilibrat. Crec que li pot faltar una mica d’evolució a l’ampolla. Tot i ser un obsequi he mirat el preu per internet i surt sobre els 11 €, un vi molt interessant amb una molt bona RQP.

dijous, 24 de març del 2011

La velocitat d'internet

         A vegades dubto si vivim al segle XXI i en un país considerat del primer món, 8:10 PM del dilluns, es van posar en contacte, per telèfon, una de les infinites companyies o distribuïdores de telecomunicacions d’aquest país, oferint-me un accés a Internet. Primer de tot, ja tenen problemes en pronunciar el meu nom, això que és fàcil, però si veus que no saps pronunciar el nom, totes les persones tenen cognom, que en el meu cas encara és més fàcil, dons no, i a sobre amb el “Don”  a davant, aleshores ja si que em comença a bullir la sang, però bé, els deixo parlar i intento esbrinar el que em volen vendre.
         Dons bé, resulta que visc amb un lloc on només hi arriba 1MB de velocitat, i esta clar,  estic boig per que me’n arribin més. Jo els hi demano velocitat i no preu, i ells, primer t’interroguen, qui t’ofereix el servei actualment, si tens telèfon si tens mòbil, i després t’ofereixen de tot, aquest cop em van oferir 2 bitllets d’avió, i no recordo quantes nits d’hotel, SENYORS!!! Vull velocitat, no vull un viatge. Quan han entès això, llavors t’ofereixen trucades gratis a mòbils etc... Velocitat senyors, velocitat!!!

“-Por favor espérese un momento que volveremos a comprobar su cobertura.”

Al cap d’una estona

“-‘Don jjjaumee’ mire está de suerte le voy a decir que ,usted, con nosotros dispondrá de 3 MB....”

Però si fa un moment no tenia cobertura,

- “ .... si pero mire desde la central....”

Però si la central no sap ni on és el carrer on visc, diria més ni el poble,  i s’enrotllen, fins que me’n canso i els hi dic, que em sembla tot molt bé, que ho parlarem amb la Sra. i que demà em tornin a trucar que farem el contracte, això sí, que no m’enganyin que jo sé que no hi arriben més d’1MB, i que abans de formalitzar-ho tot que se’n assegurin. 8:32 PM, s’acaba la conversa (més aviat un monòleg) més de 20 minuts perduts.
         Dons bé, estem a dijous i no ha trucat ningú. Fins la setmana que bé, que tornaran a trucar els d’una altre companyia.
         Aquesta és la trista història d’un barri al costat d’una ciutat mitjana, com que som quatre gats, a ningú l’interessa que tinguem més velocitat, ja que ells no en poden treure profit. Això sí, et poden molestar, dia si dia també, per oferir-te el que no tenen. Ah!! I alhora que els hi sembla, no tenen problemes.
         Tercer intent en menys d'un any, un dia va venir fins i tot un tècnic i quan ho tenia tot muntat, ho va haver de desmuntar, ja que d'una mega no passava la velocitat.
         Mitja hora abans, van trucar els d’una companyia d’electricitat, oferint-me la distribució del gas, una bona estona més al telèfon. Dilluns complert.

diumenge, 20 de març del 2011

Tast de vins al Petit Celler


         Dijous, vaig anar a un tast al Petit Celler. Varem provar sis vins “clàssics” DOQ Rioja, tots ells amb una criança mínima de 18 mesos, a part de gaudir del vi, varem poder analitzar, una mica, l’ influència de la fusta sobre el vi, tenint en compte el tipus de bota, el temps, si era el primer vi que hi passava o no, i analitzant també, la llarga permanència en fusta de molts d’ells, i el posterior afinament a l’ampolla. De fet, suposo que com sempre, buscant l’equilibri entre fruita i fusta.
Va ser un tast amb ampolla tapada, però sabent els vins que provaríem. Sis copes que es van anar omplint dels següents vins:

-      Marqués de Riscal Reserva 2006, amb una composició del 90% tempranillo 10% graciano i mazuelo, 26 mesos en bóta de roure americà i un mínim d’1 any d’ampolla.

-      Viña Ardanza 2001 Reserva especial, composició 80% tempranillo 20% garnatxa, 36 mesos de bóta de roure americà amb una edat mitjana de 3 anys. Al 2005 és passa a l’ampolla.

-      Marqués de Murrieta Reserva 2002, amb una composició del 88% tempranillo, 9% garnatxa i 3% mazuelo, 23 mesos en bótes de 225 l. de roure americà, d’aquests 10 mesos en bóta nova.

-      Sierra Cantàbria Reserva 2005, tempranillo i graciano, 18 mesos amb bóta de roure francès de 225l. Les bótes eren el 40% noves i el 60% de màxim 3 vins.

-      Ramon Bilbao Reserva 2005, 90% tempranillo i la resta graciano i mazuelo. Criança de 20 mesos en bóta de roure americà i 20 mesos més d’ampolla.

-      Viña Alcorta Reserva 2005, mono varietal de tempranillo, 24 mesos de bóta nova i semi nova de roure americà i francès, i un any d’ampolla.

 Tot i que cada vi és un món i no te res a veure l’un amb l’altre, tenint en compte que  la fusta i el temps de criança només són dos dels molts paràmetres que influeixen en el vi, poc o molt, vaig poder apreciar la feina que fa la fusta i posteriorment l’ampolla en un vi amb tanta criança. Suposo que d’això es tractava. Bona explicació i exposició del tast en tot moment.
Tenint en compte que vaig gaudir de tots, el meu preferit va ser el Sierra Cantabria, ja que al meu gust, era el qui oferia més equilibri entre fruita i fusta.
Una gran experiència, tant per les explicacions, com per els vins, per tot en general. Ara esperar a la propera.

diumenge, 13 de març del 2011

Pedradura 2004


       Aquest vi me’l van aconsellar per que proves quelcom diferent, degut a que està fet amb una varietat de raïm que es diu marselan, sincerament la desconeixia, mirant per la xarxa he pogut llegir que és una varietat creada per l’INRA francès creuant les varietats de cabernet sauvignon i garnatxa. Va ser plantat per primera vegada a l’any 1961 a prop de la ciutat francesa de Marseillan. Actualment es conrea  a la regió francesa del Llenguadoc i en menor quantitat a la costa nord de Califòrnia. I per el que veig, puntualment a casa nostre. Aquest vi, es un treball del celler Can Ràfols dels Caus. El raïm procedeix de la vinya de Can Camps plantada el 1994, no fan servir ni insecticides ni herbicides i la verema és totalment manual. Fermentació espontània durant 31 dies, amb una criança de 11 mesos en bótes de roure francès de 225l i un repòs de uns 2,5 anys a l’ampolla. Embotellat al juliol del 2006 amb una producció de unes 8500 ampolles. Amb DO Penedès i 13,5 % d’alcohol, aquest vi té un color rubí amb capa alta i llàgrima lenta. Al nas és molt intens i expressiu, amb notes especiades, fruita negre, vainilla. A la boca es agradable amb una bona acidesa i intensitat amb tocs de fruita i un bon recorregut. Un post gust a torrats. Etiqueta minimalista però curiosa si més no. Aquest vi te un preu d’uns 10 € i crec que té una RQP molt bona. 

dimecres, 9 de març del 2011

Hotel El Món

Situat a Sant Fruitós de Bages, aquest hotel de 4 estrelles està envoltat de silenci, natura  i de  història, la que envolta al monestir de Sant Benet de Bages, una construcció datada al Segle X. Tot i així la senzillesa arquitectònica no agredeix massa l’entorn, a mida que t’hi acostes, veus la modernitat senzilla de la construcció, lleugera, sense extravagàncies, línees rectes que s’integren en el paisatge. Quan entres veus la recepció petita, però funcional, amb un espai de sofàs i taules i una sala per la TV , tot comunicat entre si i alhora separat, fet que et dona aquesta sensació d’espai reduït, però alhora d’intimitat. Això si, tot inundat per una gran quantitat de llum natural que entra per els grans finestrals. La decoració senzilla i de bon gust, minimalista. A la part esquerra de la recepció, hi trobem els restaurants L’Angle, i El Món, aquest té una petita barra i quatre taules a l’entrada i fa de cafeteria. En aquesta planta només hi ha habitacions a la part dreta, la majoria estan a la planta 1 i a la -1.
          Les habitacions són molt espaioses i funcionals, només entrar et trobes amb un petit passadís, i de seguida a mà dreta  hi ha la pica i, tancat amb una porta corredissa de vidre fumat, la banyera i el WC.   Perpendicularment l’armari, que divideix en dues estances la habitació. Aquests espais, encara que queden a la part interior, estan molt ben il·luminats. Quan passes de l’armari entres a la habitació pròpiament dita, un espai amb un llit gran , una butaca, dues tauletes de nit i un moble per la TV plana (amb molts canals masses i tot). Aquí la decoració torna a ser minimalista, més línees rectes i senzillesa amb espai i comoditat. La il·luminació correcte per descansar però potser un pèl justa si has de treballar. Per acabar, una petita terrassa, amb una taula i dues cadires, des de on pots gaudir de les vistes del monestir i la fundació Alícia. La curiositat, l’armari, s’obre per els dos costats, per el del lavabo i per el de l’habitació. L’esmorzar és un bufet, en el que hi ha gairebé de tot, i com sol passar, menges de tot i més. El dia que hi vam anar, estava molt ple, però tot i així no ens va faltar de res. El servei exquisit, amabilitat, rapidesa i professionalitat. Totalment aconsellable per gaudir d’un cap de setmana tranquil i gastronòmic, i amb possibilitat de moltes visites interessant al voltant. Els preus no els sé, suposo que a la seva pàgina es poden trobar. A nosaltres ens va costar 35 € per persona, amb un 10% descompte qualsevol dels tres restaurants i ens convidaven a un assortit de tapes amb una copa de vi.
         Un hotel, que a l’estar a costat de casa, segurament no se’ns hagués ocorregut anar-hi, però, ara que hi hem anat suposo que repetirem, això si, si ho fem, intentarem que sigui en un altre època de l’any que faci una mica més de bon temps, ja que així pots passejar per l’entorn, i encara gaudir més de l’estança. 

diumenge, 6 de març del 2011

Límit 110

           

           Demà és un gran dia, el ministerio, ha decidit que no podem superar el límit de 110 km/h amb els nostres vehicles. Tot això, ho hem de fer per reduir el consum d’energia. Ah!!  i per sancionar amb 100€ si circules entre 111 i 141 Km/h, però no cal patir no ens retiraran cap punt!! 
            Però si condueixo un cotxe elèctric o híbrid, puc sobrepassar aquest límit? No crec que hagin tingut en compte cap opció d'aquestes, difícilment crec que tinguin capacitat per valorar-ho.
Chapeau un altre cop, si senyors ministres , endavant amb els vostres invents, algun dia inventareu la sopa d’all, i potser esteu de sort, i a sobre, en te gust i tot. És ben bé qui no te feina la gat pentina, i si paga el contribuent li fan la permanent.  Sort n’hi ha que a prop de casa, poques carreteres, fetes per el ministerio (o la conselleria) amb permeten superar els 100 km/h. Ja deia jo que algun dia els hi hauria d’agrair!!!    
Ah, i no s’acaba aquí.... dintre de poc n'han promès més !!!

dimecres, 2 de març del 2011

Bossa de treball a RAC1

          Avui aquest matí, al programa del món a Rac1, han tingut una iniciativa molt bona, han fet una bossa de treball. Han fet que persones o empreses  que oferien feina es posessin en contacte amb el programa, ja fos via telefònica o a través d’Internet (mail, facebock o tweeter) i expliquessin en de que es tractava aquesta feina. Per l’ altre costat, els oients que hi estaven interessats, es posaven en contacte via correu electrònic dient quina feina els interessava. A partir d’aquí, en Basté, ha dit que ens aniria informant de tots els possibles acords que assolissin els interessats.
         Com he dit, m’ha semblat una gran iniciativa, a més ho han fet el dia que, malauradament, han informat de l’enèsima pujada de l’atur a casa nostre. Amb això han volgut demostrar que hi ha feina a casa nostre. Han dit que hi ha hagut més de 200 ofertes. A partir d’aquí han ofertat diferents tipus de feines, algunes d’ofici, d’altres de carrera, gairebé totes imprescindible experiència, però el que m’ha sobtat més, és que la majoria d’ofertes eren per llocs de tècnic comercial, i dins d’aquest grup, molts eren autònoms. Amb aquestes dades crec que podem fer una lectura molt clara, de feina n’hi ha, sobretot en el món dels comercials, però també es pot deduir, que  si aquestes empreses no ofereixen una cartera de clients amb cara i ulls el comercial ho passarà malament per obtenir uns ingressos mínims.  Suposo que amb més dades podríem filar més prim, però crec que amb aquestes ja ens podem fer una mica d’idea de com està el món laboral. Els qui tenim sort de treballar val més que fem els possibles, dins les nostres possibilitats, per conservar la feina, ja que en aquest moments com tots sabem i el dia a dia ens ho demostra, pinten bastos.
         Encara que el panorama sigui aquest, i la realitat encara pitjor, només em queda felicitar, des de aquí, aquesta magnífica iniciativa i sobretot la gran predisposició per poder ajudar a la gent que hi ha des del programa d’en Basté.