divendres, 31 de desembre del 2010

2010 quasi 2011

            Ha sigut un any de lluita laboral, un any dur, on hem hagut de lluitar per poder ser els mateixos i no ho hem aconseguit, un any que es tenca sense perspectiva de millorar, tot el contrari, però amb unes immenses  ganes de poder-ho tirar endavant i lluitar per que sigui, aquest 2011, un punt d’inflació i començar a aixecar-nos , sempre i quan, els quins tenen més poder  baixin del carro, s’arremanguin i també empenyin . 

     Personalment un any amb molts moments feliços i inoblidables, només el dia a dia amb la Lulu, i junts, poder  veure a créixer la petita  amb salut, ja t’omple de felicitat, i amb moments molt durs, hem perdut un esser estimat pel camí, i sincerament ha sigut i és molt dur, però gràcies a les dues “nenes” que tinc a casa tot ha sigut més fàcil. Un petó de part del que t'estimem!!

         Espero que aquest any entrant sigui un pèl millor, i que des d’aquest bloc pugui seguir escrivint les meves petites coses, a vegades insignificant davant l’allau de contratemps que té el dia a dia, però a la fi, són les meves petites coses i m’agrada escriure-les per si hi ha algú que l’interessin, encara que només sigui una persona, ja em puc sentir satisfet.

        Des d’aquí moltes gràcies a tothom, desitjar-vos el millor per l’any que d’aquí una estona ens vindrà a veure, i que ens podem anar llegint i anar comentant, així entre tots, podrem anar fent un món menys distant. 

divendres, 24 de desembre del 2010

Bones Festes



















   

           

           Des d’aquí us desitjo el millor per a tots , pau , amor, salut  i la il·lusió per seguir fent les coses que us agraden i poder-les compartir .

dijous, 23 de desembre del 2010

Invisible man

        Quan era petit sempre havia pensat que ser invisible seria una passada, i que si ho fos, podria fer totes les trapelleries del món. Ara he llegit, que d'aquí a un temps ja podrem posar-nos una granota i ser invisibles. Un equip de científics està desenvolupant un teixit invisible. Avui en dia ja hi han capes capaces d’ocultar objectes , en diferents freqüències electromagnètiques i en la franja propera a l’infraroig.  El problema que hi ha, és que la longitud d’ona de la llum visible, és més petita, i això comporta que s’han de fabricar metàtoms més petits perquè puguin interactuar amb aquesta llum. Un altre dels problemes és la rigidesa d’aquest materials, per això també estan buscant la flexibilitat en aquests teixits. Quan tardaran ?  Aquesta, suposo jo, és la pregunta que es fan tots. Per altra banda, quin ús tindrà? O millor dit, quin ús en farem? Si volem ser invisibles serà per poder fer coses d’amagat, i si fem coses d’amagat, és per que no seran gaire bones per no dir il·legals.  Sort n’hi ha que la ciència és això, descobrir o desenvolupar coses noves. Un altre cosa és l’aplicació que tindrà aquest descobriment, temps al temps.

"I'm the invisible man,
I'm the invisible man
Incredible how you can
See right through me
I'm the invisible man
I'm the invisible man
It's criminal how I can
See right through you
Look at me, look at me"

Queen

diumenge, 19 de desembre del 2010

Per tornar-hi

L'altre dia varem anar  a dinar al Restaurant Soldevila a Calders, feia molts anys que no hi havia anat. És el típic restaurant familiar de tota la vida, amb una cuina casolana i acurada, amb una bona varietat de productes de mercat. Érem 5 i dues nenes petites, vam fer de primer una paella d’arròs mariner per a dos, un remenat de gambes i bolets, uns canelons de la casa i una sopa marinera. Tot excel·lent, quantitat i qualitat. Els segons van ser dos d’ ànec d’aglà a la cassola, uns calamarsets a la planxa, un llenguado i unes vieires gratinades,  tot molt ben acompanyat i presentat. Jo em vaig menjar l’arròs, que no és el meu plat preferit, però com que normalment sol ser per un mínim de dues persones, i a la dona li encanta i la nena també en  menja, em vaig decidir i no em vaig equivocar, estava molt ben fet i al punt, bo i complert. De segon l’ànec, també  molt correcte,  acompanyat de bolets, bona quantitat, potser un excés de salsa al meu gust. Tot això ho varem acompanyar amb un vi de la terra, un Idaeus d’en Jaumandreu DO Pla de Bages (12,5€) , servit a una temperatura  massa baixa, i tenint en compte que la temperatura del menjador no era excessiva, va costar que agafés la temperatura adequada. Per postres dos Coulants amb gelat de vainilla,  un gelat de xocolata belga amb virostes i una crema catalana .Aigua, una cervesa , un plat de macarrons per les nenes petites , dos cafès  i un xarrup de licor de poma verda. Contant ho tot varem sortir a uns 34 € per adult. Ens va agradar molt el menjar i el servei, l’atenció de la cambrera ,sobretot amb les nenes. Tenen una carta variada i complerta. La carta de vins també la vaig trobar interessant, amb varietat de DO i varietat de preus.

Molt recomanable, qualitat/preu, tranquil·litat i servei, segur que hi tornem. 

dimecres, 8 de desembre del 2010

El caos del control

          Durant el pont més llarg de l’any, els aeroports de l’estat han viscut un caos terrible, gairebé sense precedents, els controladors aeris van fer una “vaga encoberta”, millor dit varen abandonar el seu lloc de treball sense previ avis com a mesura de pressió per denunciar el seu malestar laboral. I a partir d’aquí, l’espai aeri de l’estat tancat. Aquests senyors van decidir fer una protesta il·legal el dia en que molta gent se’n volia anar de vacances, o aprofitar el pont per fer una escapada. I no va poder ser, ja que era més important la protesta d’aquesta gent, que no la il·lusió, les ganes o necessitat de molts d’altres  a poder lluitar contra l’estrès, i el dia a dia, fent unes mini vacances. Uns elegits van decidir que no  podíem viatjar en avió. Uns elegits van decidir que era més important la seva revindicació que les vacances de molts de nosaltres. Uns elegits van decidir que d’il·lusió que teníem d’anar a on fos, s’hagi convertit en animadversió contra aquest col·lectiu. Uns elegits van decidir que molts no hagin pogut tornar a casa per poder veure els seus. Uns elegits van decidir frustrar els sentiments de molts de nosaltres. Crec que les normes haurien de ser iguals per a tots, encara que ja sabem, que no tots ens veiem iguals. Sobretot si els qui es senten perjudicats són un grup d’elegits que fan una feina elitista i tenen la paella pel mànec, sabedors que són insubstituïbles immediatament. Això sí, tenen tot el dret a fer vaga i a protestar, si realment tenen problemes laborals, que no ho dubto,  que convoquin una vaga i que s’asseguin i intentin solucionar-los, com la majoria dels mortals fem.

 Però aleshores veus la reacció de l’estat, “declaracion de estado de alarma”  amb la conseqüent mobilització de l’ejercito , i dirigents polítics fent declaracions institucionals sobre la indissolubilitat constitucional, aleshores veus que, si senyor, la realitat supera un altre cop a la ficció. Són els mateixos que l’any 1992 van creure més important fer una línea del tren d’alta velocitat des de la capital a no se on, enlloc de crear infraestructures útils , que quan hi ha un caos com aquest ja veiem per que serveixen, si més no veiem pel que no serveixen. Com va dir algú, “això només podia passar aquí”, doncs jo afegiria més, això només tornarà a passar aquí!! i no em refereixo a la protesta (que n’hi tornaran haver). I ara a esperar que escupin el seu fracàs dient que s’han imputat (per lo civil) 400 treballadors i que són els millors per la gestió que han fet a posteriori, es clar. Ah!! Per cert, la factura a càrrec de tots, no? Com sempre.

dimecres, 1 de desembre del 2010

La festa del cava a Manresa

                Com us vaig dir, el dissabte 27 es va celebrar la festa del cava 2010 que organitzava el Petit Celler de Manresa, i allà vam anar a parar. Va estar molt bé i alhora molt concorreguda ( si més no per mi), varem poder tastar molts bons caves i champagne, salmó, patés , gelats i embotits, a part, cada poca estona, l’organització anava traient “montaditos” per picar. Excelent.  Tenint en compte que el caves i el champagne, no és un dels vins que més m’agraden, vaig gaudir moltíssim tant dels productes ,com de la festa, però sobretot de la colla que ens vam ajuntar. Com a Champagne estrella (per a mi) tot i que vaig tenir la sort de provar un Louis Roederer Cristal 2004, va ser un De Venoge Louis XV 1995, un cupatge 50% pinot noir, 50% Chardonnay, de color groc brillant amb reflexes daurats. Bombolla petita, subtil, sofisticat i senzill alhora. Molt bo i gairebé  exclusiu per el seu preu. En canvi en els caves em va costar més decidir-me però crec, només ho crec, que el guardó al millor cava que vaig poder provar l’hi donaria a l ‘Agustí Torelló Kripta 2004 .Un brut nature gran reserva, amb un  cupatge de 45% macabeu, 23%  xarel·lo i 32% parellada, amb mínim 4 anys de criança, te un color groc palla amb bombolla petita, amb un gran aroma a fruites madures , en boca és fresc, amable, llarg , te tocs de fruita madura i mantega, molt bó i complex. Una de les cosses que em va cridar molt l’atenció va ser el disseny de l’ampolla, és esférica de la base. També puc dir que, tot i no arribar a la meitat del preu del Louis XV, el seu preu és alt i gairebé un luxe. També vull dir que les condicions no eren les optimes per fer grans valoracions, ja que hi havia molta gent i molts cops no podies tastar-los i escoltar les explicacions dels professionals amb el detall  i l’atenció que tu volies. Però bé, per un aficionat com jo, va ser una gran experiència. Ara només toca felicitar l’organització i a esperar que l’any que bé o repeteixin.