dissabte, 28 de juliol del 2012

Atrapada al Mirall


          Aquesta novel·la de la Gemma  Lienas, publicada al 2007, la vaig triar per que necessitava llegir un historia curta. Vaig llegir la contraportada i em va cridar l’atenció, i no em va defraudar!! l’autora narra la història d’una manera planera, però alhora intensa i t’endinsa en una relació matrimonial, vista a través dels personatges, després de la mort de la dona en un accident. De mica en mica la psicologia de cada un d’ells t’aplana el camí per treure’n l’entrellat.
         M’ha agradat molt, tant la trama com els personatges, totalment creïbles i fàcil de llegir – en tres estones, cosa gairebé impensable en mi –. Però el que més m’ha agradat ha sigut la sacsejada emocional que m’ha provocat, fent-me pensar molt en les relacions entre persones. I sobretot en las que existeixen abusos o maltractes, on la fragilitat d’unes, la maldat i/o la necessitat de poder d’altres, la por, la covardia o inclús el lucre d’unes terceres, fan d’aquesta interacció un gran perill , molts cops latent, on les segones subjuguen a les primeres amb el vist i plau de les terceres, essent molt difícil de detectar des de fora del cercle i alhora poder ajudar.
         Crec que val la pena llegir-la.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Acústic Blanc 2010


        Aquest vi elaborat per l’Acústic celler, amb DO Montsant, és un cupatge de garnatxa blanca, macabeu i premsal blanc. Verema manual de les varietat amb posterior maceració durant dos dies amb les pells i a temperatures molt baixes. Fermentació, després d’un lleuger premsat, el 70% amb dipòsits d’inoxidable durant un parell de mesos i la resta, el 30%, en botes de roure francès durant 4 mesos. Un cop passat aquests mesos, es fa el cupatge definitiu. A la vista és de color groc palla brillant. Te un 14% d'alcohol. Al nas intens amb fruita blanca i tropical, aromes florals amb petits tocs de torrat. En boca es torna a trobar la fruita, untuós, fresc i amb bona acidesa. Te una final llarg i un bon posgust.

         Tenint com a referència l’Acústic negre, un vi que m’agrada molt, vaig voler tastar aquest blanc, tot i que em va agradar, no em va acabar de convèncer, però no per què el vi no fos correcte, al contrari, si no per què inconscientment, me l’esperava diferent. D’aquí un temps el tornaré a tastar vejam si ara que sé com “és”, el puc apreciar més. Un vi que val sobre els 11€ i que te una bona RQP.