divendres, 22 d’abril del 2011

Sauló 2009


        
       
           Del celler Espelt de Vilajuïga, surt  Sauló 2009, un vi jove amb DO Empordà, amb un assemblatge de garnatxa i carinyena i amb dos mesos de criança. És un vi jove amb un 14 % d’alcohol, de color vermell, capa baixa, amb rivet lila i llàgrima abundant. Al nas és expressiu on destaca la fruita vermella i lleugers records del seu pas per la fusta. En boca àcid, astringent, fresc i un punt dolç, amb un recorregut mitja, on sobresurt la regalèssia i la fruita que em notat en nas. La web confirma la meva sensació, que ben guardat evolucionarà favorablement 2/3 anys.  Un vi jove etiquetat en català amb una molt bona RQP ja que es seu preu està sobre els 6€ .          







Només hi trobo un petit defecte, no hi ha informació a l’etiqueta, tot i ser dissenyada per en Mariscal, dels percentatges de l’assemblatge, ni de la criança. A favor té un escrit a la contra etiqueta, que crec que fa molta  justícia al que hi ha dins de l’ampolla .

dimecres, 13 d’abril del 2011

Bàrbara Forés Negre 2006

                Aquest vi el vaig provar en el sopar que varem fer al restaurant L’Angle, el desconeixia totalment. De la DO Terra Alta i fet al celler del mateix nom, aquest vi és un assemblatge entre syrah 55%, carinyena 15% i garnatxa 30%. La verema va ser manual entre el 28 d’agost i el 7 de setembre de 2006, fermentació en dipòsits d’acer inoxidable durant 18 dies a 22-26 graus de temperatura i posterior criança durant 14 mesos en botes de roure francès de l’alier de 225 litres. Embotellat de 14083 ampolles el 28 maig del 2008. Amb un 14,5% d’alcohol te un color picota amb capa alta i una llàgrima fina, al nas és intens amb fruita negra madura, fresc , vainilla i cacau. En boca és carnós amb una acidesa correcte, equilibrat amb fruita madura i cacau, persistent i saborós.
                   Amb un preu d'uns 10 € a la botiga, crec que te una RQP bona, tot i  comportar-se molt bé durant tot el sopar. Si en puc aconseguir un altre ampolla, m’agradarà tornar-lo a provar amb més tranquil·litat. 

Nota: la fotografia és de la xarxa, ja que no vaig poder fer-la al restaurant.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Restaurant L'Angle

              Sincerament, quan estàvem apunt d’entrar la curiositat de com seria un restaurant amb una estrella Michelin se’m menjava per dins, una novetat per nosaltres, que feia dies que esperàvem amb expectativa. Al entrar vaig quedar sorprès de l’espai que oferia la sala, molt espai sense taules, petit i gran alhora. Tot seguit vaig fixar-me en la il·luminació, suau, relaxant però suficient. La decoració molt acurada, a cada taula una espelma i una orquídia natural. Una noia que feia de cap de sala ens va atendre, i ningú més!! Estàvem sols. Al cap d’una estona van sortir un parell de cambrers, i en tota la nit en vaig contar quatre. Hi havia muntades 12 taules per un total de 26 comensals. Un sopar en família. La taula que ens van donar, està situada a l’entrar a l’esquerra i centrada, cosa que va facilitar el poder fixar-nos en tot moment en la resta de la sala. Neòfits curiosos!! Com que teníem molt clar que faríem un menú degustació, varem ser ràpids en l’elecció. El menú de temporada i una ampolla de vi. Aquí la cosa ja es va complicar un xic més. Els preus eren abusius. Al final, un Bàrbara Forès  Negre 2006.
                   A partir d’aquí d’impaciència del primer cop, i de sobte va començar la festa per els sentits, només amb el bloody mari que ens varen portar per l’entrant ja me’n vaig adonar del espectacle sensorial que seria aquell sopar, gustos, contrastos, textures i colors que es fonien per poder ser gaudits fins l’última engruna. La desfilada de plats va durar unes dues hores, amb un servei molt acurat i correcte. El menjar indescriptible, minimalisme en estat pur, disseny, qualitat i transformació total de l’estereotip. Al principi cada plat ens va sorprendre més que e l’anterior, però a mida que anaves menjant, cada un de nosaltres, va triar un favorit. Tot i així, no deixàvem perdre detall del que portaven a les taules del costat. El pa també ens va agradar molt, te n’oferien de dos tipus (blanc i negre) que ens van dir que eren d’elaboració pròpia, cada cop que te’n quedaves sense, te’n tornaven a oferir. Els vaig provar tots dos i eren molt bons. El blanc, era d’aquells densos com els de pagès d’abans, el típic per poder fer una llesca de pa vi i sucre, sense la por de que et caigués tot a terra. El negre, a part de ser bo, no puc aportar més, ja que normalment no en menjo. La carta de cafès i infusions està bé, varietat a preus no massa desorbitats. Si fas cafè o infusió, et conviden a uns altres postres.
                   Com he dit abans el servei va ser molt correcte, acurat fins l’últim detall, sense ser empallegós, i a destacar l’amabilitat del personal. Abans de cada plat t’explicaven en que consistia el plat, realment, en algun feia falta per poder tenir tota l’ informació abans de menjar-t’ho. El que no em va agradar, és que l’ampolla de vi, no la vaig poder ni tocar, ens la van ensenyar, la van obrir, em van oferir tastar-la, cosa que vaig declinar com sempre i em van deixar el tap en un plat, aquest va ser l’únic contacte que vaig tenir amb l’ampolla. Suposo que és el normal en llocs d’aquest tipus, però a mi m’agrada tenir l’ampolla a mà, poder mirar l’etiqueta i servir-me’l jo mateix. Suposo que són manies que tenim alguns.
                   L’experiència ens va agradar molt, el preu no tant, però bé ja ho sabíem. De totes maneres és un tipus de cuina molt elaborada, amb molta demanda, i ningú pot negar que molts cops és art, per aquestes raons, suposo, té aquest preu, però alhora, n’abusen una mica. Personalment, tot i no ser el meu tipus de cuina, ho repetiré, potser tardaré una mica de temps però no tant com fins ara. L’única crítica que puc fer és, com he comentat abans, la carta de vins, era caríssima m’atreviria a dir impagable, i no per la quantitat sinó pel percentatge, abusiu!! Per el que he pogut anar llegint, és una costum molt estesa. Però a totes les taules hi havia vi o cava, ens queixem però consumim.
                   El binomi Hotel El Món + Restaurant L’Angle, és una experiència més que recomanable, sense menystenir la resta del món Sant Benet.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Herois

          Moltes vegades abans de mirar una pel·lícula, ja tens una idea del seu argument , o inclús, ja has llegit alguna crítica. Dons no, en aquest cas no ho vaig fer, vaig posar-la i vaig començar de cero, evolucionant amb els seus personatges. L’argument s’endinsa en les vacances d’una família, als anys 80, en un poble de la costa, on el fill petit es retroba amb els seus amics. Paral·lelament transcorre una història situada al present. Tot s’explica des de la senzillesa i la realitat acostant-te als personatges. Gran interpretació per part de tots, però sobretot dels nens, on en tot moment es senten còmodes i no perden el posat davant la càmera.
         Dirigida per Pau Freixas, interpretada per Eva Santolaria, Àlex Brendemühl, Emma Suárez, Lluís Homar, Nerea Camacho, Ferran Rull, Álex Monner, Mireia Vilapuig, Joan Sorriber, Marc Balaguer... amb guions d’Albert Espinosa i Pau Freixas, fotografia de Julián Elizalde.
         Una història que en tot moment em va absorbir, possiblement per que aquell tipus d’infantesa m’era molt familiar, la casa d’estiu, on anaves a passar les vacances, i estaves impacient tot l’any per que arribessin, les bicicletes, la colla, l’innocència... A la meva manera jo ja ho havia viscut i em retornava al passat. Records antics però profunds, la música, els amics de les vacances, nens que veies durant dos mesos, però eren els teus millors amics, la bicicleta, i després la moto, era la teva joia més preuada, inclús el Land Rover de color verd dels “civils”, molts records que queden enrere... massa enrere!!
         Tot i ser un drama planer sense diàlegs “profunds” ni imatges espectaculars és una història que em va fer sentir coses i, per un moment, va ser com una màquina del temps, portant-me a la meva infantesa fent aflorar sensacions, imatges, alegria, tristesa... records, molts records tant de bons com de dolents i a més des de la perspectiva que t’ofereix el pas dels anys. Feia temps que una pel·lícula no em feia sentir tantes coses. Una molt bona pel·lícula.