dijous, 24 de febrer del 2011

Fundació Alícia

          Seguint amb la visita al Món Sant Benet del cap de setmana, la següent estació de parada és la fundació Alícia.
         La fundació Alícia és un projecte creat conjuntament entre la Generalitat de Catalunya i Caixa Manresa (quan era caixa Manresa) i té com a president del consell assessor el xef  Ferran Adrià i com assessor executiu el cardiòleg  Valentí Fuster. Aquesta fundació està dedicada a la investigació  tecnològica  de la cuina, la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic, amb l’objectiu de que tots mengem millor. Una de les grans tasques que fa la fundació, són tallers per escoles per poder conscienciar a la canalla de la importància en els hàbits de  l’alimentació equilibrada. El seu nom, com es pot veure a la foto, prové de les paraules alimentació i ciència.
La visita consta de dues parts, la primera et fan una breu explicació de la fundació i a continuació, et fan un joc. Aquest joc et parlen dels 5 sentits, i l’ importància que tenen en el procés de l’alimentació de la persona. Et donen una caixa amb 6 petits departaments individuals, on a cada un hi ha un exemple per poder interactuar amb l’explicació que et donen de cada sentit. Explicació - demostració. La segona part consta d’una mica de visita per la fundació, on pots veure, en una petita exposició, una sèrie d’elements importants en el dia a dia d’aquests professionals i l’evolució d’aquest utensilis. També varem poder veure un taller de cuina que estaven fent en aquells moments. Aquests tallers els fan el cap de setmana per a tothom que l’hi interessi, prèvia inscripció i pagament. Es una de les activitats que, quan l’agenda ens ho permeti, ens hi apuntarem. La visita/taller com l’anomenen ells, dura 45 minuts i el seu preu és de 4,55 €. 
La fotografia és la tapa de la caixa que et donen a la visita.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Món Sant Benet

                 A vegades no fa falta anar molt lluny per poder gaudir d’un cap de setmana meravellós....
                         Aquest cap de setmana varem anar al Món Sant Benet, una nit a l’hotel El Món, un sopar al restaurant Angle i una visita a la fundació Alícia. A  partir d’aquest apunt aniré fent les respectives entrades. 
                    Quan era petit havia anat a visitar el Monestir de Sant Benet amb l’escola. Sincerament no el recordo gaire. Al cap d’uns anys s’hi van rodar algunes imatges de la sèrie Arnau, inclús si no recordo malament, part d’alguna pel·lícula. Al ser de propietat privada, concretament del pintor Ramon Casas, l’estat del monestir es va anar degradant amb el pas dels anys i no va ser fins fa pocs anys enrere, quan l’obra social de Caixa Manresa juntament amb altres col·laboradors, van invertir els seus diners per comprar el monestir i crear el Món Sant Benet. Aquest espai es va construir al voltant del monestir i la casa del seu propietari. S’hi van edificar tres edificis nous, l’hotel el Món, l’edifici anomenat la Fàbrica, on hi ha el restaurant la fonda, la botiga, el punt d’informació i venda d’entrades i espai per a reunions,  i l’edifici de la fundació Alícia. També és van restaurar la casa i el monestir. Ara, després d’uns anys de consolidació, és un dels reclams turístics importants de la comarca, tant per la gastronomia com per la cultura, sense deixar de banda la gran feina que es fa a la fundació, on grans professionals de la gastronomia i científics treballen alhora per fer més gran i saludable la nostra cuina. A part de les visites que varem fer també es poden visitar el monestir, la casa del seu antic propietari i fer uns tallers de cuina a la fundació. Aquestes les vam deixar per més endavant.
                              .... A vegades no fa falta anar molt lluny per gaudir del Món. 

dimecres, 16 de febrer del 2011

Eixaders 2007

     Després de provar el Missenyora de la Cooperativa l’Olivera, vaig proposar-me provar l’ Eixaders, i aquest cap de setmana ho varem fer. Segons la seva web, el seu nom ens recorda les aixades que encara fem servir per anar al camp, i a un antic poble prop de l’antiga baronia de Vallbona. Chardonnay 100% amb un 13,5 % d’alcohol i DO Costers del Segre, l’ Eixaders és un vi fermentat en bótes de roure, i criat sobre les mares fins a la primavera. Aquest vi te una producció de 6655 , i l’ampolla que varem obrir era la 5299 .A la vista destaca el seu color groc daurat, així com la seva netedat, els reflexes verds i llàgrima abundant. Al nas, intens i complexa, torrats i fumats que es van obrint a la fruita madura i brioix, amb un subtil toc vegetal.  En boca, sec, potent amb gran acidesa i voluminositat, amb llarg recorregut i un final de fruita madura. Conclusió, un gran Chardonnay, diferent de tot el que he provat, i que et fa gaudir en tot moment. Amb un preu d’uns 15 € , crec que te una RQP molt bona.

dissabte, 12 de febrer del 2011

El nostre estimat cor

        Uns estudis realitzats en un centre mèdic vinculat a la universitat de Texas, han descobert una versió més sensible, d’una analítica de sang, per detectar si estàs patint un atac de cor. Aquesta analítica detecta amb més precisió una proteïna anomenada troponina cardíaca T a gairebé la majoria de la població, quan fins ara la analítica estàndard,  només ho detectava en un percentatge molt petit. Aquest estudi ha arribat a la conclusió, que si tens aquesta proteïna en la sang, tens més possibilitats de patir alguna malaltia relacionada amb el cor. Encara que siguis una persona aparentment sana, i tens la presència de la proteïna, tens set vegades més de possibilitats de morir d’una afecció cardíaca durant els propers anys. Els estudis realitzats, donen a aquesta analítica un percentatge de fiabilitat molt elevat, i poden identificar realment problemes cardíacs que passen desapercebuts en una de estàndard. Els investigadors creuen poder evitar moltes morts, per problemes cardíacs, en un futur proper gràcies a la fiabilitat d’aquesta nova analítica.
         Tot pas endavant com aquest és una gran noticia, encara que només salvi una vida ja no te preu, però ara que els nostres dirigents polítics ens diuen que la sanitat pública s’enfonsa, podrem gaudir d’aquests avenços en un futur, o només seran per l’elit?

     Mes informació a l'enllaç

dimecres, 9 de febrer del 2011

Primer aniversari

      Avui és el primer aniversari, d’aquest petit però important projecte personal que fa un any em vaig proposar, la publicació d’aquest bloc. Ja sé que fins ara els resultats són molt modestos, però tot i així tinc la mateixa il·lusió que el primer dia. Com a tothom, suposo, m’agradaria tenir més seguidors i poder compartir les meves publicacions, inclús tenir més temps per poder escriure , seguir d’altres blocs i poder aprendre’n més. Durant aquest primer any en aquest món, me n'he adonat de l’alt nivell que hi ha, gent que reflexa la gran experiència que te sobre un tema (qualsevol) en les seves publicacions, i així ens donen a conèixer informació molt valuosa. D’altres, només n'esperes les seves publicacions, per poder gaudir de la seva forma d’escriure, sense importar el tema. I d’altres simplement t’agrada visitar i llegir. Tots ells m’enriqueixen i m’agradaria que per un moment, “un xic d’aquí i d’allà”, pogués fer sentir quelcom semblant, per això vull seguir treballant en aquest bloc i intentar millorar dia a dia.
         Gràcies a tots els qui heu entrat alguna vegada, encara que només hagi sigut per curiositat, i sobretot un agraïment molt especial als tres seguidors que tinc, ja que gràcies a ells em sento amb més força per seguir endavant.



dilluns, 7 de febrer del 2011

I still got..... his music

       Acabo d’assabentar-me’n de la mort de Gary Moore als 58 anys, aquest guitarrista Irlandès ha estat un dels meus músics  favorits, un home que tocava molt bé la guitarra, però potser sense el carisma d’altres, cosa que el feia diferent. El vaig descobrir amb el tema “Still got the blues “ i a partir d’aquí vaig anar a seguint la seva carrera. Casualment, va començar la seva carrera professional quan jo vaig néixer.  Una guitarra que va passar per el Heavy, el Rock i va voler acabar al Blues. Va formar part de diferents grups , va publicar molts àlbums en solitari, també va col·laborar amb el mític Ozzy Osbourne i va ser apadrinat per el gran mestre B.B. King. Pel qui  ens agrada aquest tipus de música sobren les paraules.
       Des d’aquest bloc, un gran record per sempre i gràcies per els moments que ens has fet passar. 

Foto de la pàgina oficial de Gary Moore.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Em sento enganyat

     Després de molt de temps, al final ens varem decidir a comprar un altre ordinador portàtil. Ja feia dies que miràvem per Internet i teníem més o menys decidit l’aparell que ens quedaríem. Coses de la vida, en un gran hipermercat de capital francés, van fer una oferta durant 3 dies. Et donaven en un xec, el 20% de l’import que et gastessis aquell dia en ordinadors (i altres productes que no recordo exactament), per poder gastar en el mateix hipermercat. Doncs nosaltres el dissabte al matí cap allà vejam si tenien el model que volíem. El quin volíem no hi era, però ens van oferir un altre de molt  superior per pocs diners més. A part aquesta marca et donava un descompte addicional del 10% en efectiu. Al final l’ordinador sortia per menys de 600 €. Com que varem veure que era molt interessant, a la saca i cap a casa!!
     La primera sorpresa va ser al vespre, quan varem descobrir un píxel de la pantalla fet malbé. Seguidament donem d’alta on-line la garantia al servei tècnic de la marca i .... PAM!!! la primera garrotada, estava donada d’alta des del 2009. Com que teníem 15 dies per tornar el producte, varem posar a prova el sistema d’atenció al client on-line. Com era d’esperar va fer figa, van contestar gairebé una setmana després només dient que tenien uns grans controls de  qualitat i res més, ni ganes de buscar solució ni res de res. Dons no ens va quedar més solució que tornar a l’hipermercat a intentar canviar l’aparell. Primera sorpresa esperada, no n’hi havien més. Ho varem enfocar de moltes maneres per mirar de treure’n com a mínim les mateixes condicions per adquirir-ne un altre, res de res, l’únic que en varem treure, com era d’esperar al no haver-n’hi més, va ser la devolució de l’import. Ah!!, ningú va comprovar l'estat de l'ordinador en cap moment, sort que tenien uns controls de qualitat tant bons
     Conclusió, que hi ha hipermercats que venen productes electrònics, totalment manipulats amb tota impunitat, i tant els hi és, si t’agrada bé i si no també. Com que tenen preus molt competitius, els productes els hi marxen dels prestatges, i si hi ha algú que no li agrada o ja l’hi ha fet el servei, el torna i punt. I qui ens assegura que no han manipulat l’interior del equip electrònic, modificant les característiques originals?. Amb aquesta actitud ningú m’ho pot assegurar, excepte l’embalatge original, però mirat amb lupa i els 5 sentits, ja que em vaig adonar que molts dels embalatges estaven manipulats. 
     Quan estava tornant l’ordinador, va arribar una parella a tornar una memòria USB dient que quan la varen utilitzar per primer cop estava plena de fotos i música. Espero que les fotos no fossin compromeses!!