El caos del control

          Durant el pont més llarg de l’any, els aeroports de l’estat han viscut un caos terrible, gairebé sense precedents, els controladors aeris van fer una “vaga encoberta”, millor dit varen abandonar el seu lloc de treball sense previ avis com a mesura de pressió per denunciar el seu malestar laboral. I a partir d’aquí, l’espai aeri de l’estat tancat. Aquests senyors van decidir fer una protesta il·legal el dia en que molta gent se’n volia anar de vacances, o aprofitar el pont per fer una escapada. I no va poder ser, ja que era més important la protesta d’aquesta gent, que no la il·lusió, les ganes o necessitat de molts d’altres  a poder lluitar contra l’estrès, i el dia a dia, fent unes mini vacances. Uns elegits van decidir que no  podíem viatjar en avió. Uns elegits van decidir que era més important la seva revindicació que les vacances de molts de nosaltres. Uns elegits van decidir que d’il·lusió que teníem d’anar a on fos, s’hagi convertit en animadversió contra aquest col·lectiu. Uns elegits van decidir que molts no hagin pogut tornar a casa per poder veure els seus. Uns elegits van decidir frustrar els sentiments de molts de nosaltres. Crec que les normes haurien de ser iguals per a tots, encara que ja sabem, que no tots ens veiem iguals. Sobretot si els qui es senten perjudicats són un grup d’elegits que fan una feina elitista i tenen la paella pel mànec, sabedors que són insubstituïbles immediatament. Això sí, tenen tot el dret a fer vaga i a protestar, si realment tenen problemes laborals, que no ho dubto,  que convoquin una vaga i que s’asseguin i intentin solucionar-los, com la majoria dels mortals fem.

 Però aleshores veus la reacció de l’estat, “declaracion de estado de alarma”  amb la conseqüent mobilització de l’ejercito , i dirigents polítics fent declaracions institucionals sobre la indissolubilitat constitucional, aleshores veus que, si senyor, la realitat supera un altre cop a la ficció. Són els mateixos que l’any 1992 van creure més important fer una línea del tren d’alta velocitat des de la capital a no se on, enlloc de crear infraestructures útils , que quan hi ha un caos com aquest ja veiem per que serveixen, si més no veiem pel que no serveixen. Com va dir algú, “això només podia passar aquí”, doncs jo afegiria més, això només tornarà a passar aquí!! i no em refereixo a la protesta (que n’hi tornaran haver). I ara a esperar que escupin el seu fracàs dient que s’han imputat (per lo civil) 400 treballadors i que són els millors per la gestió que han fet a posteriori, es clar. Ah!! Per cert, la factura a càrrec de tots, no? Com sempre.