Quan era petit sempre havia pensat que ser invisible seria una passada, i que si ho fos, podria fer totes les trapelleries del món. Ara he llegit, que d'aquí a un temps ja podrem posar-nos una granota i ser invisibles. Un equip de científics està desenvolupant un teixit invisible. Avui en dia ja hi han capes capaces d’ocultar objectes , en diferents freqüències electromagnètiques i en la franja propera a l’infraroig. El problema que hi ha, és que la longitud d’ona de la llum visible, és més petita, i això comporta que s’han de fabricar metàtoms més petits perquè puguin interactuar amb aquesta llum. Un altre dels problemes és la rigidesa d’aquest materials, per això també estan buscant la flexibilitat en aquests teixits. Quan tardaran ? Aquesta, suposo jo, és la pregunta que es fan tots. Per altra banda, quin ús tindrà? O millor dit, quin ús en farem? Si volem ser invisibles serà per poder fer coses d’amagat, i si fem coses d’amagat, és per que no seran gaire bones per no dir il·legals. Sort n’hi ha que la ciència és això, descobrir o desenvolupar coses noves. Un altre cosa és l’aplicació que tindrà aquest descobriment, temps al temps.
"I'm the invisible man,
I'm the invisible man
I'm the invisible man
Incredible how you can
See right through me
I'm the invisible man
I'm the invisible man
It's criminal how I can
See right through you
Look at me, look at me"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada