"...
Fills de la nit, la nit us acollia,
i caminàveu sota llums agònics
cap a carrers estrets i sense història
on l’agonia us fos més suportable.
Possiblement moríeu sols, com arbres
hissats damunt l’asfalt, dempeus, horribles,
cridant al buit la malvestat del segle,
sense una mà que us clogués les parpelles
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada