Lentíssim comiat

Lentíssim comiat.
Hem escampat profusament les cendres
de la tarda més clara
amb gest de boira i vent.
S’esfullava el desig a les mans
d’una noia remota
i altra vegada esdeveníem purs.
Inajornablement, en ones successives,
ens revé la puresa i alcem les mans i els ulls.
Tot és pregar perquè la Dama ens besi
en l’instant més propici.


MIQUEL MARTÍ I POL