La nostra estirp és de titans. Ho dic
sense cap prejudici.
Penseu, si no, en la gent que, dia rera dia
sofreix, estima, mor,
aquella trista i oblidada gent
que cada tarda menja el mateix plat,
poc amanit, de tendresa,
que disposa només de dues cambres
per enyorar els camins,
que es sap irremeiablement vençuda
pel destí
i que, això no obstant,
engendra infants
i creix en els infants
i és poderosa i dolça com un arbre,
com un gran arbre dens i vigorós
que cada primavera treu florida.
La nostra estirp, ben cert, és de titans.
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada