dimecres, 7 d’agost del 2013

Vint-i-set poemes en tres temps (III)

"Aquest poema és un
sol de palla trenada
collit al fons d’un pou
al punt de mitja tarda.
El pou temps ha que és sec,
la gent beu altres aigües.
De tant en tant, algú
hi treu el cap imarxa.
Al més pregon del pou
hi nien set aranyes.
Teixeixen, pacients,
sols de palla trenada.
Si bufa un xic de vent
els sols pugen enlaire.
Quan surten pel brocal
la tarda és moltmés clara.
Aquest poema és un
sol de palla trenada."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada