Quasi pregaria a la mare de Déu....

"...
Et sé vetllant Canet i aquest Maresme
de claredats insòlites i extremes
—almenys per mi, que sóc de terra endintre—
des del pujol en què s’alça la casa
que amb remoreig de veles i de somnis
acull tothom i és una mà oberta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL