Amb mans i llavis
ressegueixo la càlida
geografia
del teu cos que se’m lliura
propiciant la lluita.
2
L’encaix perfecte
del desig fa més lenta
la melodia
que cada gest puntua
sense trencar-ne el ritme.
i 3
Encara em deixo
arrossegar pel somni,
fins que de sobte
hi ha una veu que protesta:
no fem literatura!
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada