"...
A poc a poc l’oblit em portarà,
n’estic segur, davant el buit que em xucla,
i amb els ulls ben oberts contemplaré
com la nit engoleix el que voldria
i el que potser només he somniat
i com, a poc a poc, tot s’aquieta."
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada