divendres, 22 d’octubre del 2010

Impresentables

          És el que avui m’han demostrat que són una colla de dirigents polítics de casa nostre, m’he sentit insultat, quan més d’un ha dit que no tenia diners per comprar els famosos bons de la Generalitat, altres han dit que tenien hipoteques i fills. Perdonin he escoltat bé. Una gent que guanya entre 4000 i 6000 euros mensuals nets, a part dietes i el que puguin cobrar del seus respectius partits polítics, depenent del càrrec que tinguin. I a sobre ens poden dir públicament  que no tenen diners per comprar bons. Hipòcrites, que diguin la veritat, que no facin servir provocacions per no dir la, que siguin responsables, és l’únic que els hi demano. Responsabilitat d’acord amb el seu càrrec (inversament proporcional ,clar). Tots ja tenim més que clar  els motius. 
          Treballadors com nosaltres que ens hem de plantejar com treure rendibilitat dels 4 duros que tenim al banc, qui per sort ha pogut estalviar una mica, que fem mans i mànigues, per treure una centèsima percentual més, a unes entitats bancàries o caixes, que si poden te’n donen una i te’n foten tres ( en concepte de comissions). I a sobre, després, el 20% dels guanys se’ls queda l’estat, per fer carreteres, per pagar treballadors públics,.... I per poder pagar aquests esquifits sous, clar. Com diria aquell, la xocolata del lloro.
M’he sentit insultat per tenir fills, una hipoteca, un sou (tres o quatre vegades inferior al seu) i una cultura de l’estalvi, que ha pogut fer me plantejar l’adquisició d’aquest bons.
M'he sentit insultat pel menyspreu que han demostrat envers  a la gent que ha decidit fer treballar els seus estalvis. Si senyor.
Possiblement en compri!!
 

2 comentaris:

  1. De fet ja fa temps que he passat a despreciar a aquesta gent en lloc de sentir-me menyspreuat... pot semblar una situació d'autodefènsa, però en realitat es el que sento... No tinc cap interacció amb la política, però he vist com gent propera a mi han sortit escaldats per voler participar amb "guant blanc"... Com ens podem fiar de líders de partit polític en que el seu mérit principal és haver "assassinat" als seus rivals dincs dels partits respectius?.

    ResponElimina
  2. Hola Ricard,
    M’indigna molt que hagis de lluitar cada dia per poder viure una mica decentment, i ells l’únic que han de fer, com bé dius, es tenir padrins i anar-se carregant els seus propis companys per arribar al cap d’ amunt. Quan era més jove, havia arribat a votar per algun partit polític, però quan vaig anar aprenent quin era el seu joc es va acabar i ja fa anys que el meu vot no se l’ emporta cap partit . Et diré més, em vaig marcar el repte de no parlar d’ells al bloc, però no ho he aconseguit.

    Salut i fins aviat!!!

    ResponElimina