Escoltant l’amic Clapton, penso en tota la gent que escriu, i quan els llegeixes, veus que estàs a anys llum de saber construir una frase ,que realment, sigui el reflex del que vols dir. He llegit, per aprendre a escriure una mica millor, dubto i intento escriure aquí. I m’agrada realment , ho faig per que m’ho passo bé metre aprenc. Però em fan enveja sana, quan els llegeixes, i gairebé pots sentir l’olor que et descriuen, o la seva reflexió et fa sentir quelcom, o pots viatjar mentalment aquell indret amb tot luxe de detalls. Com he llegit en algun lloc que no recordo, “ubi dubium ibi libertas”, on hi ha dubte hi ha llibertat. I això em motiva per seguir-ho intentat.
Et segueixo de fa temps i t'he de dir que no els envegis, has millorat molt la manera d'escriure i sé que seguiràs millorant. Ara ja ets capaç de descriure el que sents. Segueix així!
ResponEliminaMoltes gràcies Lulu!! i més venin d'on ve!.
ResponElimina