dijous, 24 de març de 2011

La velocitat d'internet

         A vegades dubto si vivim al segle XXI i en un país considerat del primer món, 8:10 PM del dilluns, es van posar en contacte, per telèfon, una de les infinites companyies o distribuïdores de telecomunicacions d’aquest país, oferint-me un accés a Internet. Primer de tot, ja tenen problemes en pronunciar el meu nom, això que és fàcil, però si veus que no saps pronunciar el nom, totes les persones tenen cognom, que en el meu cas encara és més fàcil, dons no, i a sobre amb el “Don”  a davant, aleshores ja si que em comença a bullir la sang, però bé, els deixo parlar i intento esbrinar el que em volen vendre.
         Dons bé, resulta que visc amb un lloc on només hi arriba 1MB de velocitat, i esta clar,  estic boig per que me’n arribin més. Jo els hi demano velocitat i no preu, i ells, primer t’interroguen, qui t’ofereix el servei actualment, si tens telèfon si tens mòbil, i després t’ofereixen de tot, aquest cop em van oferir 2 bitllets d’avió, i no recordo quantes nits d’hotel, SENYORS!!! Vull velocitat, no vull un viatge. Quan han entès això, llavors t’ofereixen trucades gratis a mòbils etc... Velocitat senyors, velocitat!!!

“-Por favor espérese un momento que volveremos a comprobar su cobertura.”

Al cap d’una estona

“-‘Don jjjaumee’ mire está de suerte le voy a decir que ,usted, con nosotros dispondrá de 3 MB....”

Però si fa un moment no tenia cobertura,

- “ .... si pero mire desde la central....”

Però si la central no sap ni on és el carrer on visc, diria més ni el poble,  i s’enrotllen, fins que me’n canso i els hi dic, que em sembla tot molt bé, que ho parlarem amb la Sra. i que demà em tornin a trucar que farem el contracte, això sí, que no m’enganyin que jo sé que no hi arriben més d’1MB, i que abans de formalitzar-ho tot que se’n assegurin. 8:32 PM, s’acaba la conversa (més aviat un monòleg) més de 20 minuts perduts.
         Dons bé, estem a dijous i no ha trucat ningú. Fins la setmana que bé, que tornaran a trucar els d’una altre companyia.
         Aquesta és la trista història d’un barri al costat d’una ciutat mitjana, com que som quatre gats, a ningú l’interessa que tinguem més velocitat, ja que ells no en poden treure profit. Això sí, et poden molestar, dia si dia també, per oferir-te el que no tenen. Ah!! I alhora que els hi sembla, no tenen problemes.
         Tercer intent en menys d'un any, un dia va venir fins i tot un tècnic i quan ho tenia tot muntat, ho va haver de desmuntar, ja que d'una mega no passava la velocitat.
         Mitja hora abans, van trucar els d’una companyia d’electricitat, oferint-me la distribució del gas, una bona estona més al telèfon. Dilluns complert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada