diumenge, 20 de març de 2011

Tast de vins al Petit Celler


         Dijous, vaig anar a un tast al Petit Celler. Varem provar sis vins “clàssics” DOQ Rioja, tots ells amb una criança mínima de 18 mesos, a part de gaudir del vi, varem poder analitzar, una mica, l’ influència de la fusta sobre el vi, tenint en compte el tipus de bota, el temps, si era el primer vi que hi passava o no, i analitzant també, la llarga permanència en fusta de molts d’ells, i el posterior afinament a l’ampolla. De fet, suposo que com sempre, buscant l’equilibri entre fruita i fusta.
Va ser un tast amb ampolla tapada, però sabent els vins que provaríem. Sis copes que es van anar omplint dels següents vins:

-      Marqués de Riscal Reserva 2006, amb una composició del 90% tempranillo 10% graciano i mazuelo, 26 mesos en bóta de roure americà i un mínim d’1 any d’ampolla.

-      Viña Ardanza 2001 Reserva especial, composició 80% tempranillo 20% garnatxa, 36 mesos de bóta de roure americà amb una edat mitjana de 3 anys. Al 2005 és passa a l’ampolla.

-      Marqués de Murrieta Reserva 2002, amb una composició del 88% tempranillo, 9% garnatxa i 3% mazuelo, 23 mesos en bótes de 225 l. de roure americà, d’aquests 10 mesos en bóta nova.

-      Sierra Cantàbria Reserva 2005, tempranillo i graciano, 18 mesos amb bóta de roure francès de 225l. Les bótes eren el 40% noves i el 60% de màxim 3 vins.

-      Ramon Bilbao Reserva 2005, 90% tempranillo i la resta graciano i mazuelo. Criança de 20 mesos en bóta de roure americà i 20 mesos més d’ampolla.

-      Viña Alcorta Reserva 2005, mono varietal de tempranillo, 24 mesos de bóta nova i semi nova de roure americà i francès, i un any d’ampolla.

 Tot i que cada vi és un món i no te res a veure l’un amb l’altre, tenint en compte que  la fusta i el temps de criança només són dos dels molts paràmetres que influeixen en el vi, poc o molt, vaig poder apreciar la feina que fa la fusta i posteriorment l’ampolla en un vi amb tanta criança. Suposo que d’això es tractava. Bona explicació i exposició del tast en tot moment.
Tenint en compte que vaig gaudir de tots, el meu preferit va ser el Sierra Cantabria, ja que al meu gust, era el qui oferia més equilibri entre fruita i fusta.
Una gran experiència, tant per les explicacions, com per els vins, per tot en general. Ara esperar a la propera.

2 comentaris:

  1. Veig que també cap de setmana de tast... Jo divendres en vaig tenir un de força interesant... Però encara no l'he publicat.

    ResponElimina
  2. Si noi, després de molt de temps, vaig aconseguir escapar-me a un tast de Rioja, no és que m'entusiasmin però no me'n penedeixo gens, al contrari,vaig gaudir i aprendre molt.
    Ara ha esperar la següent!!
    Ah!! i esperant amb impaciència la teva publicació.
    Salut Ricard!!

    ResponElimina