Quinze poemes

XIV

"...

I llavors els ulls arrecerats a l’ombra
prodigaran virtuts d’herbetes remeieres
i les noies gràcils t’estimaran molt més
perquè els recordaràs l’amor absent,

l’amor que és més verd i més groc que el teu cant,

ocell fantasiaire."

MIQUEL MARTÍ I POL