Quinze poemes

XV

¿La branca que et suporta
no sentirà quan fugis
una buidor d’enyorança?
¿Com et diré que el teu cant
m’omple les mans d’aigua-llum
i sóc tan pur com la veu d’un infant
i tan greu i lleuger com la tarda?
Si jo et tingués, ocell,
tindria el secret de les coses,
perquè ara tot és el teu cant
i la teva presència,
fràgil,
damunt la branca.

MIQUEL MARTÍ I POL