Assaig de meditació

Al vell que sóc gairebé no el sorprèn
cap espectacle; i tanmateix no es pot
pas dir que estigui especialment trist,
només, potser, una mica decebut,
com tothom, com tothom, i un xic cansat
pels anys i per les xacres.
Però posem per cas, que deia l’oncle,
que es fes un lífting a la pell de l’ànima
i pagués deutes potser no contrets
als obscurs creditors dels anys difícils,
o bé que, iconoclasta, es proclamés
postulant d’un encès postmodernisme
i s’inventés paradisos exòtics:
què en trauria? Ni capgirant el món,
si el pogués capgirar, no alteraria
l’ordre del temps, rigorós i conspicu,
ni estrenaria cos d’adolescent,
ni tindria de franc cap dels peatges
que imposen els experts i els poderosos.
Res de res, o tan poc que, fet i fet,
més li valdrà, si pot, d’interpretar-se
a simateix tan dignament com pugui,
procurant, això sí, que el personatge
no se limengi gaire la persona.
I viure, tant se val, a l’inrevés
de molts o de tothom, amb la llunyana
festa del cos per tota referència
i un horitzó tan singular que sembla
que porti data de caducitat.
Això i res més. I ara que torna a Andorra,
el vell que sóc encara s’entendreix
perquè la tarda és un cadell que esbulla
càlidament la vida, i perquè tot
el que vol s’ho pot dir amb una paraula

que es repeteix, somrient, en veu baixa.


MIQUEL MARTÍ I POL

Apogeu

"...
Ara, sol i expectant, torno a percebre
la plenitud del temps, com el ressò
potser desmesurat d’una campana
que puntua les hores amb un toc
remot i displicent d’indiferència."


MIQUEL MARTÍ I POL

Adàgio

"...
Tot és sobrer per desoir la crida
d’uns ulls llunyans o pròxims, tant se val,
que ja no fan de mirall que pregunta
sinó d’insòlit paravent que frena
la ziga-zaga estimulant del somni.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Terratrémol

"...
Potser el no-món és un prodigiós
reialme de no-gent que, com si res,
s’ha desentès amb el vent d’un sol gest
de les foteses que ara em preocupen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Segona proclama

"...
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta."


MIQUEL MARTÍ I POL

Trajectes

"...
Altrament, un discret eclecticisme
m’ha fet, sortosament, menys vulnerable
i més contemplatiu, i ara els trajectes
els faig amb peus de plom —santa paraula!—
i mirant de no trepitjar pas cap
ull de poll de la gent que m’acompanya.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tramoia

"...
Caldria un cert esforç per poder fer
versemblant tot el joc, però valdria
la pena d’intentar-ho, simés no
per abdicar de gust el cansament
que de vegades gairebé ofega.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL