Sol i silent

"Massa explícits, els mots se’t podriran
abans i tot de madurar. Tan dura,
la bellesa t’envolta i no la pots
tocar amb les mans. Palpita lluny el vent
i ara el coltell de l’aigua de la nit
t’obre la carn. Ni ràfecs ni parets
per preservar-te de la nuditat.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

IV

"...
Hi ha el crestall de la tarda cada tarda d’estiu,
que trenca en mil bocins algun crit insolent
i no es dissol mai més i és l’estranya remor
que fa dens el silenci. Hi ha l’enyor, i el record,
i l’enveja, i el buit, i el desig, i el fastig.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Només restar

"...
Només restar, perquè la hisenda és magra.
Penells de fang imítiques campanes
estrafan els adéus.
Quin riu de sorra, els anys!
I ara el gran arbre on clavarà l’arrel?
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Després de tot

"...
Tens l’argila i el vent i aquell desig
que desvetlla el neguit de les genives,
i tens ungles i dents i un llac immens
al fons dels ulls, per treure’n poalades
de nova llum. Reprèn el llarg viatge.
Després de tot, sempre hi ha foc i aurores."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'altre combat

"...
Mai no és tan tard com canten quatre galls
encimbellats a dalt del campanar
que, segons ells, és l’únic port segur.
De baix estant te’ls pots mirar tranquil.
Muden la ploma a cada cop de vent
i a cada cop de vent fan rodar els ulls
cercant debades l’ombra del voltor.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aquest silenci

"...
I ara la nit que vingui
quan vulgui. Serà clara
dins els teus ulls, i fonda,
pel goig de posseir-te."


MIQUEL MARTÍ I POL

Metamorfos III

"...
L’ocell que em nia en un racó del pit
simula el pas del temps movent les ales,
cada batec acompassa la sang
per carrerons obscurs i tortuosos.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Blanc sobre blanc

"...
D’aquest no-res en tinc
farcit el moll dels ossos,
me n’alimento, en visc,
tossut i solitari.
Part dellà del mirall
plou i plou en silenci."


MIQUEL MARTÍ I POL

Coses

"...
Tota altra cosa no serà l’estiu,
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla
d’aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil.lament: No me’n recordo."


MIQUEL MARTÍ I POL

III

"...
S’asseuen cada tarda a l’ombra dels avets
i practiquen uns jocs insípids, mentre vetllen
l’estol innumerable i bigarrat d’infants
que xisclen, corren, riuen, s’empaiten, es barallen,
cauen, ploren i xisclen com folls altra vegada.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Si parlo de la mort

"...
Llavors serà el moment de l’elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Per no plorar

"...
Del pou pavonat d’or
només en trec miratges.
Seré ben sol a dir
que no basta la tarda
per esmenar camins,
per eixonar basardes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tan solemne

"Tan solemne, el crepuscle
no és pas més convincent.
Part dellà de l’esclat
hi ha una nit com les altres.
I tu que ho saps no cal
que t’hi giris d’esquena,
esporuguit potser
davant el gran miratge.
Pots mirar-te’l tranquil,
indiferent, anònim.
No durarà pas més
que aquesta cigarreta."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cambres

"...
El gual es passa a peu eixut. Després
un raig de sol que percudi les pedres
desvetllarà les veus. Tot és sabut,
però tan dens que sempre meravella."


MIQUEL MARTÍ I POL

Metamorfosi - II

"L’home que sóc em mira amb ulls de pluja.
M’habita estranyament, l’home que sóc.
Apegalós, és una heura que em creix
damunt la pell, eixarreïda i fosca.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Arbres

"...
Dius que no em saps el nom
i això et desassossega.
Doncs bé, tots dos plegats
fugirem quan fosquegi.
Tens la pell de color
d’oblit i de tendresa.
Just el color que escau

al neguit de les fulles."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aquest futur

"Fins que amb paraules remeiem l’eixut
i a bufetades dispersem la boira,
ara que els mites han perdut el tremp
i a tot arreu hi creixen males herbes.
Se’ns esfulla a les mans aquest futur.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

II

"...
Hi ha gent grisa i cansada, hi ha la gent
de tot arreu, que un dia qualsevol
es veu en un mirall i ja no té
coratge ni vergonya per trencar-lo."


MIQUEL MARTÍ I POL

D'aquesta mort

"D’aquesta mort que moro en moriran

tant aquells que em llegeixin com els altres,

que no llegir-me no eximeix ningú,

vingut el cas i el lloc, de fer clucaina.

No he volgut mai una mort personal,

ostentosa, terrible i agressiva,

una mort que se’n parli com d’un fet

exemplar i potser digne d’estudi.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Atzucac

"...
Una cervesa no és pas una font
i un llibre obert no és un bladar madur.
Tants de colors s’esbalcen per ningú,
que al capdavall ningú no els vetlla el son.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Call

"No em salva allò que dic
ni allò que callo.
De mort a mort, la vida
pot ser un bell exercici,
faceciós i tot
i, a voltes, tendre.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Memorial

"...
No boten llebres perquè no hi ha bosc.
La mar enyora la frescor dels pous.
Algues i somnis fan un sol teixit.
Dos bous lentíssims petgen els sorrals.
Res no detura el pas feixuc del temps.
Pluja de segles que no cau enlloc.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Metamorfosi-I

"...
De tant en tant la mort, la meva mort,
se’m fa present quan sóc tot sol a casa.
Aleshores parlem tranquil.lament
del que passa pel món i de les noies
que ja no puc haver. Tranquil.lament
parlem la mort i jo d’aquestes coses.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Desert dels dies

"...
No per brandar batalls
ni per cantar en veu alta
ni per beure a galet
ni per sortir de casa.
Tampoc per fer l’amor
o compartir la taula,
per enyorar l’enyor
i esperar l’esperança.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Aprenentatge de la solitud

"...
Potser tot junt, o res, i el desencís
dins un gran bosc, en un gran llac de vidre,
quan el desordre ja no té sentit
i el temps és un enorme ocell immòbil.
Potser el neguit més subtil i pregon,
l’ombra, potser, que sempre s’allargassa
i és un parany; potser la quietud
i el pou d’uns ulls, buit d’horitzons i d’aigua.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Quadern de vacances - I

"...
Hi ha verges folles, cops de vent sobtats,
dies eixuts, racons ben plens d’ortigues.
Hi ha grans silencis i grans aldarulls,
hi ha algú que canta, algú que es desespera.
Hi ha un devessall inútil de colors
i arbres i flors i ocells en desmesura,
i hi ha un ponent fastuós i pedant
que es repeteix, diferent, cada dia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - V

"No em coixeja cap vers,
amb sang els compto,
amb sang els faig i els dic
i amb mans d’escorça
dibuixo els signes muts
que els representen.
Si ho faig de nits i sol
no és per platxeri,
de dies hi ha milers
d’ocells que grallen
i baixa brut el riu
de les paraules.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - IV

I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

"...
Palpo l’escorça d’arbres seculars
i faig empelts en els plançons més joves.
Tusto l’espatlla dels que passen. Tinc
un gest d’adéu per aquells que se’n van
i un gest de benvinguda pels que tornen.
Cullo grapats de terra i amb les mans
molles de pluja els dono forma i vida.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - III

—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Joan Salvat-Papasseit

"...
No és trist el pas del temps
ni és sinistra la mort.
Hi ha una espasa de foc damunt cada arbre
quan ve la primavera
i s’infla el riu amb l’aigua de la neu,
i un espasí de gel al cor de les paraules,
a ple estiu, amb sol alt.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - II

Déu meu, això passava
al fons dels anys.

Salvador Espriu

"I a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Per l’ull de les escales
queien cançons a raig.
Amb quatre salts pujàvem
dalt de tots els terrats,
penjàvem banderoles
pels màstils desiguals
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - I

De ponent, ni vent ni gent.

"Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls ben oberts; d’altres, irats,
tanquem els ulls i els punys per treure forces
del pou profund de la sang i el neguit.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc esgrafiats a la mateixa paret - V

"...
Manllevo mots: qui sóc, què sóc, on sóc?
No em respondran ni l’heura ni els miralls.
Punyclòs desfaig la ruta: ungles, dits,
ombra i no-res. Des de tots els miralls,
ninot amb ulls de vidre, em miro. Cau
la nit i esborra els rastres. Sobrevisc."

MIQUEL MARTÍ I POL