2

"...
És ben possible, aleshores, que cada paraula
no dita et faci més ric i ja no et calgui
recórrer a mites de conveniència.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aprenentatges - 1

"No hi seràs. No hi ets mai quan et caldria
concertar amb l’altre tu aquella cita
en què potser es desfarien malentesos
o, simés no, allunyaria la desconfiança.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aniversari - 2

"...
Tan enyorós com estupiditzat,
et refugies a l’extrem obscur
d’aquell jo que els proverbis i les fugues
anunciaven quasimessiànic
i ha acabat amb un aire de pobre home
fatigosament trist i solitari.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Preguntes

"Un estrident so de trompeteria
farà un final potser melodramàtic
a aquest crepuscle que ja dura massa.
I després, què? Persistirà la pluja?
Podràs escriure versos? Estimar?
Sentir recança, enyor, malenconia?
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Un altra vida

"...
Incert ha estat aquest anar i venir
compulsiu; i llarguíssim: una vida
viscuda lluny de tu, com si un estrany
t’hagués desposseït, brutal, de tot
allò que et sustentava i t’enfortia.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Propósits

"Fa companyia el gos que lladra més enllà
de la música lenta de la pluja
en una tarda qualsevol de qualsevol tardor;
fa companyia perquè no inquieta
ni envaeix cap parcel.la del record o de la fantasia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La saviesa

"...
Culminar alguna cosa té el seu risc
afegit de tristesa, o, simés no,
d’enyorosa, suau malenconia
que no arriba potser a enllorar el mirall,
però constreny el gest i les paraules.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

5

"...
Massa desavesat de solituds,
cal que facis un nou aprenentatge
de projectes que els anys convertiran
darrera teu en àmbits plens de vida.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

4

"...
Què et diu quan la interrogues? Lentament
i astutament respon les mil preguntes,
malèvoles potser o insidioses,
que li sols fer i etmira amb un posat
de commiserativa indiferència.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

3

"...
Què vols de tu? Si ja no et tempta res,
¿per què no et converteixes en l’absurda
contrafigura que algunes vegades
havies delejat i et desaprens
com qui percaça una ombra fugitiva?
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

2

"...
Desdibuixada i feble, la mateixa
veu que et representava et representa;
et vetlla el son la immensitat, i el buit
inquietant et xucla amb insistència.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tema amb variacions - 1

"...
Diràs d’on véns? Cap veu ni cap record
no et desvetllen recances ni es concreten,
si tu no vols, en aquest nou domini.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aniversari - 1

"Un altre set se suma a la corrua
d’estranyes i subtils simbologies
que et falquen el present i el condicionen.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Raonaments vells

"...
S’aprèn i es desaprèn amb la memòria,
perquè els anys de vegades només són
un recurs de mal gust que s’exhibeix
amb una impúdica malignitat.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La intimitat

"Onsevulla que giris els ulls descobriràs
algun vestigi d’ombra que tal volta
farà més lleu aquest ritme agressiu
que et neguiteja. Sempre és breu el temps
de compartir, i la remor monòtona
de les paraules que no goses dir
t’afeixuga la veu i els moviments.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Exercici d'estil

"...
Tot hauria estat fàcil sense el risc
del gest que compromet i que vulnera,
sense el parany dels mots, sense l’esquer
del desig que provoca i que desarma.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Un hivern plàcid

"...
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n’alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l’agredolç del misteri
t’incitava a combatre’n els límits més estrictes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Firal

"...
Amb això en tindràs prou per sobreviure;
la resta ni et pertany ni val la pena
que et llevi el son; ells, els forts, la cobegen
impúdics i agressius; a tu t’embrutaria."


MIQUEL MARTÍ I POL

Calidoscopi

"Amb paciència de geòmetra havies disposat
les formes i els colors per obtenir
una figura enraonadament entranyable,
i ara, impotent i desolat, contemples
com una estranya mà sobrevinguda
t’ho esbarria tot amb el pretext
d’una complicitat que, per ser franc,
has de dir que et provoca esgarrifances.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El gorg

"...
Vagareges, feixuc, per les desertes
cambres i els llargs i foscos passadissos;
solitari, les passes et ressonen
en aquest buit de tu que encara és l’únic
tornaveu que et respon sense exigències."


MIQUEL MARTÍ I POL

Lluerna

"...
Sempre, és clar, hi ha el recurs de la fugida;
tot de modalitats diferents l’avalen
al llarg dels anys: oblit, falsa revolta,
engany subtil, temença, victimisme,
argumentats tots ells des de l’òptica
que fa la llei a mida pel delicte.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Jardí

"...
Refugia’t si pots en el secret
d’aquest íntim jardí, desconegut i amable,
que t’acull sense preguntar-te d’on véns
ni quin propòsit t’encén la mirada.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

A mitja veu

"...
Potser no sabràs mai què amaga el vent
rera el fresseig torbador de les fulles,
ni si l’horitzó pròxim del crepuscle
mena el desig a la malenconia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El món sencer

"...
Ombra i desitjos convertits en música;
una noia, potser, i el vent dels anys
com un astre de llum misteriosa,
la solitud i el ritme compassat
d’una pluja tan fina que enlluerna.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Retrat de família

"...
Però, i l’adolescent? Saps prou que mai
no has estat ben bé com ell volia,
i ell també sap que el fràgil equilibri
d’una vida viscuda no es mesura
per adhesions sublims, sinó per un tenaç
vaivé que tot ho posa en quarantena.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tapís antic

"...
Contemplant el paisatge t’has descobert
més orfe de tu mateix i amb més desesma
com si la por d’una por inconfessable
t’hagués de sobte tenallat les entranyes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La música

"Plou sense gens d’esforç, aquesta tarda,
i et farà falta tota la cautela
per evitar que el cor, impenitent,
t’arrossegui als dominis de l’Esfinx
i un altre cop et sentis absurdament culpable.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Un altre espai

"...
Fes del joc pur un càlid receptacle
de projectes i veus, perquè t’empenyi
molt més enllà dels límits que t’imposen
temps i cadències massa conegudes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Preludi

"...
Tot plegat deu ser això que ara et sorprèn
quan, ingenu i potser meravellat,
tanques els ulls i veus que un altre cop
dansen colors on tot era foscúria."


MIQUEL MARTÍ I POL

Pòrtic

"Enfila l’últim tram, aquest estiu
tumultuós i pròdig que t’ha dut
guanys generosos, quasi sorprenents,
i anunciades, tràgiques desfetes;
enfila l’últim tram trompetejant
la seva pròpia mort amb impudícia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Un hivern plàcid - A repèl

"L’home que riu davant teu al mirall
sap més de tu del que en diu en els llibres;
o potser no, potser, forassenyat,
s’ha convertit en l’estranya paròdia
del que no seràs mai i es riu de tu
perquè no sap ben bé com defensar-se."


MIQUEL MARTÍ I POL

Algú que espera

"...
De tot plegat me’n queda aquesta mort
o aquesta vida, tant se val; la imatge
té dues cares igualment morboses,
dues llunes al llac de la memòria.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL