De tu i de mi

"...
De tu i de mi parlo molt, de les nostres
entranyables foteses,
de tot allò petit, subsidiari,
que ens confereix, al meu entendre, tota
la grandesa possible.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

8

"...
De fet, però, com molt bé diu la dita,
la gent pot fer el que vol, sempre que en tingui,
no cal ni dir-ho, veritables ganes."


MIQUEL MARTÍ I POL

La intimitat perduda

"...
Acollidora,
la pluja ens emparava.
Fal.leres, somnis,
eren clars i possibles
dins la seva harmonia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

7

"...
Però els costums dels pobles de vegades
són la part més austera del seu ésser
i s’han de respectar mal que no ens plaguin.
Era festa major. Hi havia tires
de papers pel carrer, que el vent movia,
i barrejaven el seu soroll plàcid
amb les rialles clares de les noies."


MIQUEL MARTÍ I POL

6

"...
Quan, ja ben fosc, tornàvem cap a casa,
en Joanot, de cop, va confessar-nos
la seva fonda passió pels tangos.
Jo vaig quedar parat, en Toni reia,
i allímateix, davant d’una botiga
d’antiguitats, va esbossar-ne uns quants passos
tot cantant amb braó «Adiós, muchachos»."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cançó

"Si dic Andorra, dic
tot el que me’n separa.
Escric des del recer
que em faig amb les paraules,
el groc melangiós
dels arbres m’acompanya
i són clars els contorns
tan tendres de la tarda.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

5

"...
Ens deturàvem davant les botigues,
tu, sobretot, de modes; jo, de discos
o de productes vagament exòtics,
i comentàvem amb sorpresa els canvis,
d’un any a l’altre, de propietaris
(més tard vàrem saber que aquelles coses
a Andorra eren el pa de cada dia).
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

4

"...
Era un exiliat perpetu, el mestre;
havia estat a Prats de Molló amb «l’Avi»
i era profundament antifranquista.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

3

"...
Generalment teníem la tendència
de «fugir nord enllà», com el poeta;
això no obstant, tampoc no desdenyàvem
de visitar Sant Julià de Lòria
i, des d’allí, més d’un cop ens havíem
enfilat fins al bosc de la Rabassa.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Andorra, 1982 (Quasi elegia)

"...
També és Andorra aquest gran pop que estén
uns tentacles d’asfalt per vulnerar silencis,
i el griu encisador i el gos desemparat
són també Andorra.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

2

"...
Força sovint els ulls se’m deturaven
en una silueta femenina
que, des de lluny, imaginava esvelta
i em permetia de forjar quimeres.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Andorra - 1

"...
Hi havia, és clar, cuixes de totes menes:
d’homes, de dones, poderoses, flàccides,
grasses, primes, senils i jovençanes;
però la majoria no passaven,
per dir-ho clarament, de mediocres.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

5

"...
Closos, els llavis tornen a recórrer
l’espai fecund en què es concentren totes
les voluptats. I el cicle recomença."


MIQUEL MARTÍ I POL

4

"...
Més enllà no hi ha res. Tota la història
s’escriu dins d’aquests límits, i es concreta
quan traces ratlles dòcils que acompanyen
sons i desigs en inefable escorta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

3

"...
Cossos i vents es penetren, s’exalten,
i a cada giragonsa el mateix arbre
desprèn l’embruix d’una sentor novella.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

2

"...
Com més aspre i breu,
més el so ens emmena:
crema com la neu.
Torrentera avall,
mentre el gaudi dura,

so de xaragall.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc poemes d'iniciació - 1

"...
Dels ulls estant tots els secrets són dòcils,
dòcil l’espai en què els somnis s’exalten
i fecunden el goig i l’esperança,
i dòcil també el riu d’aigües profundes
que ens vincla joncs al fons de la mirada.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

49

"...
Ja l’any se’n va i ens n’anuncia un altre.
Només si anem més enllà de la lluita,
incessantment i sense defallences,
n’amidarem, sencera, la fondària."

MIQUEL MARTÍ I POL

48

"...
Del riu enllà tot és claror i misteri,
però en cada arbre l’esperança hi fulla
i és blau el cim de totes les carenes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

47

"...
Espero un crit
que trenqui aquest embruix, o la presència
d’una noia d’ulls foscos que concreti
sense dir res el gran buit que ara em xucla.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

46

Des d’aquest punt en què tot convergeix
traça si pots una espiral que passi
pel cor mateix del laberint del temps.
Després espera que els colors s’esbalcin
i que el silenci posi accents tendríssims
damunt l’eixut d’aquest mot que no trobes.


MIQUEL MARTÍ I POL

45

"...
No pregunteu quin propòsit guia els mots
ni quin vel de misteri els afranqueix
de la feixuga servitud que sotja
tot allò que viu.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

44

"...
Ara tenim el son més curt i també parlem menys;
però cap vent no és capaç de doblegar-nos,
car tot allò que hem perdut d’esveltesa
a poc a poc se’ns ha convertit en la terra
on arrelem més i més cada dia."

MIQUEL MARTÍ I POL

43

"...
Tens rústegues les mans
de tant palpar l’escorça
dels mots, bo i percaçant
l’encaix que els justifica
i n’exalta el sentit.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

42

La noia que somriu i tu no saps per què
no pertany al teu món i tanmateix l’estimes.
Del seu somriure ets ric i dels seus cabells negres
que el vent i tu esbulleu i ella, amb les mans, pentina.


MIQUEL MARTÍ I POL

41

"...
Si créixer és jugar a acuit
amb l’ombra i perdre sempre,
serem flama només

o bé només sageta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

40

"...
Som al bell cim dels anys i fem camí
com qui desfà una ruta coneguda,
tot és quiet, però de lluny estant

alguna veu secretament ens crida.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

39

"...
Se’n va la llum, i el silenci i la fosca
no sempre són acollidors, benignes.
Però el perfum que ens resta entre les mans
ens orienta pel camí dels somnis."


MIQUEL MARTÍ I POL

38

"De la finestra enllà
tot el paisatge alena
suaument, mentre escrius
i et detures per beure
glops de tarda. No hi ha
cap espai que no emplenin
les paraules i aquest
desig de sobreviure-hi.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

37

"...
Mira’m el cos en davallada. Tot
és l’ara estricte, sense tornaveus
i també sense angoixa ni temors.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL