El reducte

"...
Es farà fosc molt lentament,
i si tens cura de no vulnerar
el temps que t’és donat per creure i créixer,
podràs, a poc a poc, tornar a recórrer
l’espai de tu mateix
en què tot esdevé clar i perdurable."


MIQUEL MARTÍ I POL

Somiar despert

"...
Jo també sé què vol dir
somiar despert,
emprendre el vol molt més enllà dels límits
del vent o dels sentits,
créixer d’esquena a tot
o, almenys, provar-ho.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La finestra

"...
Qui pot dir tanmateix quina vida li és
més avinent i clara?


Rodolen els instants cap a la fosca.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aquest silenci

"...
Tot, pel record, se’ns fa més assequible,
i és com si un vent suau dictés preguntes
que podem contestar només mirant-te.
Vas viure poc entre nosaltres, i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Potser Nadal

"...
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot, potser un somriure
inesperat en una cantonada.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Sobre dir poesia

"...
Tot convergeix en el mirall lentíssim
que del secret de l’arbre o de la rosa
en fa un espai immens de llum i vida.
Tot convergeix en aquell ritme exacte
que des del fons de qualsevolmirada
impulsa a creure, en retrobar cadències
que tal vegada crèiem ja perdudes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Quasi pregaria a la mare de Déu....

"...
Et sé vetllant Canet i aquest Maresme
de claredats insòlites i extremes
—almenys per mi, que sóc de terra endintre—
des del pujol en què s’alça la casa
que amb remoreig de veles i de somnis
acull tothom i és una mà oberta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Escric improvitsadament...

"Alguna cosa vostra restarà
prop meu quan sigueu lluny:
una mirada, uns rostres,
i sobretot el record d’unes veus,
l’encís d’unes mirades.
Vosaltres, què us endureu de mi?
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Torna Nadal

L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?


MIQUEL MARTÍ I POL

Caramull

"...
Transcorren anys i en la penombra creixen
totes les veus, tots els colors possibles:

indicis clars de plenitud extrema.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Per preservar la veu - Inici

"...
No hi ha, però —i ho sabem bé—,
cap ordre de propòsits,
i són les giragonses de la veu

les que tracen l’únic camí possible.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

En claretat de vida

"...
Dellà el vell parapet que marca els límits
que no puc travessar sense sotmetre’m
a la incertesa del no-ser, què hi ha?
No ho vull saber. Sols d’aquesta bellesa
m’empleno els ulls goludament. La mort
sempre serà el domini de la fosca,

i ara jo visc en claredat de vida."


MIQUEL MARTÍ I POL

La teva mort

"No m’ha envellit la teva mort. Avoltes
se m’estintola als muscles, m’afeixuga,
però no m’envelleix. Paro les mans
per recollir com sempre l’or d’aquest
silenci de la tarda. 
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Quasi elegia

"...
Escric per tu i en cada mot hi arrisco
tot un futur que tu no podràs veure
però et pertany, perquè és l’espai que havíem
somiat junts, escric per fer més pura
la quietud, més clara la bellesa
i la vida molt més harmoniosa.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Res no es detura

"...
El silenci tal volta és la resposta
més eloqüent: el temps no pren ben res,
transcorre i prou. Nosaltres
ens ofeguem, més complaguts o menys,
al seu corrent ineluctable."


MIQUEL MARTÍ I POL

El passat

"On el passat perdura és en les coses
que veiem cada dia, que tenim
per nostres i no ho són; no en els records,
cera tova que els anys sovint deformen.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Deserta el fosc

"Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d’on tot és insòlitament digne.
No l’enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre’n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aquell silenci

"L’aire s’encalma a l’emparrat del somni.
Vessa tarda per totes les escletxes
d’aquesta quietud que no vulneres
ni pensant ni escrivint. Deixa que et portin
les mans i el pensament al mateix centre
d’aquell silenci des del qual saps sempre
quin camí emprendre, i obre els ulls a tota
la intensitat de vida que concentres
en cada mot: això et donarà forces
per créixer en l’harmonia i la bellesa."


MIQUEL MARTÍ I POL

Més pur que tot

"...
Ara et tenim, impalpable, en la fresca
simplicitat del gest,
al centre del silenci,
i, per amor, en l’amor que revela
l’oasi inesperat. No et distanciïs,
el teu estar completa el nostre viure,
li dóna plenitud, sentit i força,
i en fa l’espai en què tot ho podem
imaginar perfecte."


MIQUEL MARTÍ I POL

A plena llum

"...
I què, si ho fos? ¿No s’emplena la copa
d’or de la tarda d’un vi clar que embriaga
només que el tastis? Doncs, si arreu esclaten
senyals, enigmes, xifres, tal vegada
és que la vida sol.licita vida
per perfer la bellesa.Anem a plena llum
sense cap por, fins on la ratlla de l’obscur
ens engoleixi."


MIQUEL MARTÍ I POL

La pregunta

"...
La gerra trabucada del capvespre
vessa aigua de misteri. Bec. ¿D’on vénen
els sons llunyans i greus de les campanes?
D’esquitllentes del temps obro la porta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El so

"...
Bella en la duresa
del seu fluir, la vida et fa senyals
de l’altra riba estant del torrent que voldries
travessar a peu eixut.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Torna al teu clos

"...
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta."


MIQUEL MARTÍ I POL

Els objectes

"...
Distant com ets i ja irrecuperable,
no deixaràs d’acompanyar-me sempre
en allò que estimàvem com si fos
una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla."


MIQUEL MARTÍ I POL

En solitari

"...
Ara digues, què et resta
si vols combatre la malenconia?
Vell i baldat, un cos que et fa fermança
i que encara desvetlla simpaties
i el talp del pensament, que no reposa.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Repte el silenci

"Repta el silenci des del teu silenci
i així l’espai de tu mateix que guanyis
serà lliure de tota servitud.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El temps

"...
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L’entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
.."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'amor

"...
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen roses
als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Oracles

"Si tot plegat no són més que foteses:
fer l’amor, menjar, beure, dormir, créixer,
i tot, és clar, amb límits prou estrictes,
la mort seria un alliberament.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'Espera

"...
Torno de bona gana al vell reducte
on, pacient, confegeixo paraules
cercant que se’m reveli en el silenci
i potser pel silenci l’harmonia
que governa les coses i la vida.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL