Avui, molt menys que abans

"...

Però sovint el poble estima
sense saber el que és just; i tots nosaltres
som de sang i de fang,
de sang de poble i
de fang de poble,
i ens espaordia,
per bé que no ho diguéssim, l’altivesa
de les noies i el gest,
oh, meravella!,
dels vells tan dignes.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Coin de rue

"...

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m’ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l’altra cantonada,
s’ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava."

MIQUEL MARTÍ I POL

Crónica

"Hi hagué un temps que al meu poble
la gent vivia en el temor de Déu
—ja parlo d’anys, és clar.
Era una època solemne
com una processó, durant la qual
només quatre exaltats llegien el diari
un cop cada setmana.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Matrimoni

"...

De dues cambres n’hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribem a servir-nos
d’un solmirall
i d’un sol gest

i d’una sola veu
i puguem ser feliços."


MIQUEL MARTÍ I POL

És el que diu un amic meu

"...

Hi ha massa gent a la platja avui dia:
metre quadrat de sorra per parella.
És el que diu un amic meu: No sembla
sinó que ens hagin envaït els bàrbars
altra vegada; ens surten creixeboques
de tant ganyotejar llengües estranyes
i a més a més coixegen els principis.
Hi ha un mar cansat, d’un blau de casa pobra.
Na Marina i Na Clara xipollegen
i el sol fa llunes a la pell de l’aigua.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Moral nova

"Alliçonats per múltiples
anys d’experiència,
proclamem:
que els qui manen són sempre
els poderosos
i els qui creuen,
els altres;
d’hereu a hereu
es manté el patrimoni.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Escena

"En un indret, el més obscur, del pont
hi ha una parella en actitud indigna.
La noia hi ha vingut principalment
per tal de poder veure des d’un lloc
diguem de privilegi
el pas d’una brillant estrella amb cua,
i ara es complau (tot ho fa creure així)
i fins respon i tot a l’escomesa
del xicot obcecat.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Foc de Sant Joan

"...

Fa una nit calorosa
i hom es veu obligat a mantenir
les finestres obertes.
I el poeta,
que odia de tot cor aquest costum
i que, silenciós i sol, a dins la cambra
incitava les Muses en veu alta
per enllestir un poema dedicat
a l’estimada absent,
ara, abatut,
llegeix una novel.la
que és com un manual del crim
en vint-i-set capítols."

MIQUEL MARTÍ I POL

L'heroi

"...
Era afable i molt pulcre

i somreia, discret, a la gent que passava.
Jo recordo d’haver-hi conversat
sobre qualsevol cosa
i recordo també que tenia la veu
afectuosa i clara
i que en parlar movia
molt lentament les mans.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Els paletes

"...

Sou alts i forts i teniu la pell fosca,
aparentment insensible i rugosa;
però les noies us besen
en la intimitat dels portals
i vosaltres les serveu tendrament
dins els braços,
els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,
els braços que serven tendrament
les gavetes
i les pedres blavoses,
les bigues i els taulons
i fins les cases
i tot el món si convingués.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Pícnic

"Na Caterina, que ara jau a l’ombra
i escolta el transistor, farà l’amor,
si Déu vol, aquest vespre,
amb el marit d’una amiga que passa
les vacances a un poble de la costa.
Na Caterina és progressista i pensa
que el temps, com els gelats, es fon de pressa
i que més val, si es pot, aprofitar-lo.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

L'home

"...

Tanmateix ell estima la dona
i té dos fills de pocs anys,
un noi i una noia,
i també els estima…
Sense moure’s de la taula, és clar,
dirà: entra, entra,
i fumarà una cigarreta de tabac egipci
i la catifa serà d’un verd pàl.lid
que farà joc amb els mobles de fusta blanca
i ell portarà unes ulleres d’or
i un batí de seda vermella.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Meditació segona

"Una mica indecises és clar
perquè la veu s’afebleix amb l’emoció
i també perquè la gent observa
la gent en forma de balcons
els balcons en forma de gent
i els cobrellits
vermells i grocs i verds i blaus
i verds i grocs i vermells
divuit noies
i els capellans també
que fóra trist
quan les dones llencen paperets
i el vent s’enfila robes amunt
ara que tothom s’angunieja
i els homes parlen en veu baixa..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Les quatre estacions

"...
estiu

Ara és el temps d’estimar pels camins,
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora
i a l’ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Avui tambè

"...
Com cada dia, avui també
estimaré tot de gent que no conec
i els parlaré en veu baixa, tendrament,
i els diré tots els versos que he après a la nit.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Cròniques canten

"Al meu poble hi havia
gent de tres menes:
els qui creien,
els qui no creien i els
qui tant se’ls en fotia.
D’aquests darrers, però,
n’hi havia pocs.
Al meu poble hi havia, sobretot,
gent de dues menes:
els qui creien
i els qui no creien.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Dissabte

"...
Cada dissabte
les dones obren els balcons i les finestres
i pengen robes de colors cridaners
part defora,
talment els dies de processó,
i amb un mocador lligat al cap,
com húngares de sarsuela,
canten a bells crits
tot espolsant els mobles
i posen a l’abast dels veïns
la intimitat de les cambres.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Els anys de la creixença

"...

Abans ningú no se’n feia un problema,
però ara la cosa és moltmés greu
perquè les noies viuen
enfilades al cim d’uns talons fràgils,
com l’hipotètic benestar dels pobres,
i quan caminen l’univers sencer
es balanceja al ritme dels seus passos.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Inventari de poble

"...

Dotze carrers,
un pont,
dos cinemes,
cinc cafès,
una església,
una plaça major,
dues places menors,
altrament dites placetes,
un passeig amb acàcies,
un edifici del segle xii
o bé del segle vi,
trenta-nou botigues,
una escola nacional,
una escola particular,
un col.legi per a nenes pobres,
sis fàbriques
i tres-centes o quatre-centes cases indeterminades.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Meditació primera

Carrer del Pont,
Pont Vell,
Carrer d’En Pere Almeda,
Plaça Major
i Carrer d’En Bach.
O bé:
Plaça de Catalunya,
Carrer de Dalt,
Plaça Major
i també Carrer d’En Bach.
O bé encara:
Carrer de Ferran Alsina,
Carrer de la Diputació
i un altre cop Carrer d’En Bach.
I al Carrer d’En Bach,
al mateix començament del Carrer d’En Bach,

davant per davant l’un de l’altre,
el Bar i el Cinema.
I a la nit el mateix itinerari,
però en sentit invers.
Heus ací el diumenge.

MIQUEL MARTÍ I POL

Cançó després de la pluja

"Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d’hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l’aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Abadal 3.9 2007

          

           Ara fa uns dies, vaig obrir una ampolla d’aquest vi elaborat al Celler Abadal amb DO Pla de Bages. Amb un cupatge del 85% Cabernet sauvignon i 15% sirà. Verema manual, maceració durant 27 dies a uns 28º i una criança de 12 mesos en bótes noves 70% roure francès i 30% americà. De color vermell cirera intens, al nas es mostra intens, fresc, balsàmic amb notes de fruita negra, amb un fons de torrats, cafè, vainilla i herbes aromàtiques. En boca és carnós, ample i equilibrat, amb notes de fruita molt madura, espècies, regalèssia, tanins dolços i un post gust persistent. Te un 14'5% d’alcohol.

         Sense cap mena de dubte un vi molt atractiu i amb una RQP més que bona, tot i que el seu preu volta els 18€ i està gairebé al llindar del que acostumo a gastar-me en un vi. Ara que crec, que hem de consumir productes de proximitat més que mai, aquest és un clar exemple d’un producte de qualitat fet a costat de casa.

El poble

"...
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort."



MIQUEL MARTÍ I POL

Faula darrera

"Ara tothom serà cridat
a una virtut més alta.
Refluirem a les mateixes deus
i a la mateixa benignitat dels capvespres
amb un vestit nou de tendresa,
infantats novament,
elementals i una mica més dòcils,
en el llindar del goig i la pregunta
o potser pelegrins solitaris
a recer de la llum envaïdora.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Deixeu-me dir

"...

Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s’endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l’endemà serà com si ens alcéssim
després d’una nit de vint segles.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Cançó per una sola veu

"...

Serà com una
primavera de gent i de marees,
com una nova plenitud del vent,
tan dòcil a la veu
que cap racó no quedarà sense missatge.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Nocturn amb la trompeta d'Eddie Calvert

"...

Damunt la pell,
damunt la roca dura
on els guerrers reposen del silenci,
sempre amatents, amb l’esperit alerta,
pastarem fang de veus,
fang de pobles que estimen
una insegura quietud que els buida
de l’oci del retorn amb fites blanques.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Atur de tardor

"Avui el cor es perdrà pels camins més incerts
i al capvespre farem com qui ja no es recorda
dels mesos càlids.
Collirem flors marcides
i una mica de vent a cada marge.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Amb sorra i vent ens lligues

"...

A cada gest perdem una mica de força,
però les mans se’ns afuen
i sabem que la mort no ens vencerà
si persistim en el risc i en l’espera.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Com la pluja d'hivern

"...

Estimar en cada mot la densitat d’un món
que ens origina novament i ens nega
tota clement vel.leïtat de somni,
com si de créixer en la buidor tinguéssim
més afuats el seny i la tendresa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Ens perseguim tothora per escales

"...

Però sovint el pas se’ns esgarria
i ens perdem en inútils passadissos
fins que, retuts de por,
vençuts i sense forces,
restem per sempre en un racó ignorat
i es compleix en nosaltres la paraula."


MIQUEL MARTÍ I POL