dissabte, 18 de febrer del 2012

Steve Alten - Trilogia Maia

            Mai havia llegit una novel·la de ciència ficció, però a l’assabentar-me’n d’aquesta trilogia vaig començar a llegir-la, per veure que tal era. Suposo que després del viatge, ja fa uns anys, a Mèxic i veure el recinte de Chitzen-Itzà va quedar dins de mi un bri de curiositat sobre la macabra, però alhora, tècnicament fascinat cultura meso americana. I si a més, ho  amaneixes amb una frase apocalíptica com la fi del món al solstici d’hivern del 2012, dons, per que no provar-ho de llegir?.

         La primera de les tres porta el nom del Testament Maya, però el seu títol original és Domain. Publicada al 2006.  La segona es va publicar al 2007 i s’anomena La Resurrecció  Maya, amb el títol original de Resurrection. I per últim la tercera, publicada al 2010, i que s’anomena Apocalipsis Maya, i el seu títol original és Phobos: Mayan Fear. En conjunt una bona obra, enfocada als amants de la ciència ficció, que tot i trobar-la molt enrevessada - i potser aquí és on hi vaig trobar realment l’encant – em va mantenir enganxat durant els tres llibres. També he de dir que en algun moment se m’ha fet una mica incomprensible en alguna de les descripcions, degut, possiblement, a una falta de imaginació per part meva. També he tingut la sensació de que la història te molta més força que els personatges, que tot i la seva importància, no tenen la profunditat que, al tractar-se una trilogia, presumeixes en un principi tindran. Una recomanació que jo sempre intento fer tant en novel·la com el pel·lícula, mirar el títol original, a vegades t’ajuda. I si us agrada la ciència ficció, o sou dels que esteu inquiets pel que passarà al solstici d’hivern d’aquest any, no dubteu en cap moment en començar a llegir Domain. Tot i que per a mi, individualment, la millor és Resurrection.


dimecres, 1 de febrer del 2012

Tast de sirà


                Dijous passat, desprès de més de mig any, vaig tornar a anar a un tast de vins organitzat per El Petit Celler.  Ja en tenia ganes. Un tast , amb ampolla tapada, de sis vins mono varietals de sirà. Com a varietat única era gairebé desconeguda per a mi només n’havia begut una ampolla , tot i haver-ne tastat diferents cupatges. Aquesta varietat és resistent, i de conreu fàcil, però per fer un vi de qualitat, aconsellen no passar dels 7000 l/ha, raó per la que, probablement, n’hi  hagi tant poc a casa nostre, on fins no fa gaire es valorava més la quantitat a la qualitat.

                Aquests són els vins que varem tastar:

-ALTICO SYRAH 2009
                Aquest vi produït per les Bodegas Carchelo, amb DO Jumilla, te una maceració d’entre 25 i 28 dies. Posterior criança en roure francès de 4 mesos. 14% d’alcohol i tap sintètic.

-LICORÓS-

-ROCAPLANA SYRAH 2010
                Un vi amb DO Penedès elaborat pel celler Oriol Rosell. Maceració pre-fermentativa durant 72 hores i posterior fermentació i maceració a 200 durant 12 dies. Criança de 6 mesos amb bótes de 300 litres de roure francès de gra fi.

-JOVE-

-ALBET I NOIA COLECCIÓ SYRAH 2008
                Aquests vi amb DO Penedès i elaborat per el celler Albet i Noia. Maceració de 23 dies, fermentació durant 8 dies a 27o .  Criança amb bótes de roure francès   i Americà de 225 litres -amb una mitjana d’edat de dos anys- durant 14 mesos i 12 mesos a l’ampolla. 14% d’alcohol. Producció de 6750 ampolles.

-ELEGANT-

-RUBAIYAT 2008
                Un vi sense DO (VT Contraviesa-Alpujarra). Ceps a 1290m d’alçada de mitjana i cultiu natural. Fermentació en dipòsits d’acer inoxidable, sense control de temperatura i sense afegir llevats o qualsevol altre partícula. Criança de 16 mesos en roure i inoxidable.  15,3 % d’alcohol.

-TANCAT-

-ENATE SYRAH-SHIRAZ 2007
                Aquest vi amb DO Somontano, està elaborat per el celler Enate. Criança de 16 mesos en roure francès nou. 14,5% d’alcohol.

-EQUILIBRAT-

-TORBRECK SHIRAZ WOODCUTTER’S 2009
                Procedent de Barossa Valey (Australia), i elaborat pel celler Torbreck, un vi amb una fermentació oberta  i  una criança de 12 mesos en bótes  grans  i foudres (dipòsits de fusta de com a mínim 500 litres i podent arribar als 150000 litres). 15% d’alcohol. Tap de rosca.

-DOLÇ-

                Un cop fet el tast varem comentar la nostre elecció, sent el més ben valorat el Col·lecció syrah 2008 d’Albet i Noia, seguit per l’Enate Syrah-Shiraz 2007. Personalment vaig coincidir, però vaig quedar-me amb les bones sensacions del Rocaplana un vi jove i amable que en tot moment ho va transmetre, i l’exotisme del Woodcutter’s, un vi diferent, estructurat i madur, però al meu gust massa empallegós. Vaig trobar a faltar poder tastar un sirà francès. Un bon tast.