Cinc esgrafiats a la mateixa paret - IV

"...
Clava les ungles a ple mur. Fal.laç,
el temps hi ha anat acumulant l’engrut
de tantes rutes sense nord ni nom.
Debades cremen focs pels desiguals
reductes d’ombra i de silenci. Cap
no encén margeres ni desvetlla llamps.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc esgrafiats a la mateixa paret - III

"...
Debades pugen a la gola crits,
però el secret no et serà pas defès
si, orb de veu i a les palpentes, mut,
t’escrius de nou a les parets i ets un
amb tu mateix i amb aquestmón hostil.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc esgrafiats a la mateixa paret - II

"L’ull endeví, color de poma al punt,
ala d’ocell que cap vent no sosté,
inventa gorgs amb un cel d’aigua al fons
o segueix rutes de traçat subtil.
L’ull senyoreja, lent, pels espadats
i jo que em tinc per llegidor tenaç
li faig costat per desxifrar secrets.

.."

MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc esgrafiats a la mateixa paret - I

"...
Jo, rocallós, no em perdré pas per l’erm
de tant d’esforç cridaire i agressiu,
ans enclaustrat a dins de mimateix,
ben protegit per l’ombra-amagatall,
em gestaré de nou fins que l’instant
sigui vingut d’obrir de nou els punys."


MIQUEL MARTÍ I POL

El pas que no sé

"...
I en acabat, amb un bolígraf nou,
vermell si puc, em dibuixaré aquella
noia nua que veig quan tanco els ulls
damunt la pell de l’avantbraç esquerre,
la noia dels cabells fosforescents,

els pits menuts i la mirada lànguida.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Foc de fanals

"Cremen els marges. ¿Sents la munió
d’ocells que xisclen enfollits? ¿Quin vent
atia el foc de dins del foc estant?
Al ras reposa l’estol dels guerrers,
buit el buirac i fatigat el bleix.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Darrer pas de dansa

"Estic segur que moriré un capvespre,
hivern enllà, davant mateix de casa,
no d’una mort ostentosa i terrible,
ans d’una mort quotidiana i tendra,
una mena de mort subsidiària,
de pòtol, o de gos de casa rica.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

I recordar no és viure

"...
Ara ho recordo clarament i freda
—no hi puc fer més— i et veig els ulls tendríssims
i et sento panteixar, poruga i dòcil,
però ja no em recorre l’espinada
aquell calfred d’aleshores, ni trobo
la rodonor dels pits a les mans.Ara
ordeno mots: un joc, un exercici;
i sóc plàcidament feliç, tal volta
profundament feliç.Ara les venes
se m’han endurit tant que ja no em sento

batre la sang.Ara només recordo.
I recordar no és viure altra vegada."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'altre jo

"De sobte em reconec.Algú que passa
per un carrer llunyà, un rostre a penes
entrevist, una veu, l’home que mira
absort les cuixes d’una noia rossa…
Sóc jo, el jo vestit amb robes d’altri,
el jo rebel, que em sobreviu amb fúria.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

No toco fons

"...
Brando el batall dels mots a plena tarda,
abrupte i tosc, junyit a la desfeta
d’un món que mata els bous i les formigues.
No toco fons ni he esgotat l’or ni el foc.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Amb mans de paper fi

"Esquinço rocs amb mans de paper fi
i em defenso dels llamps amb un sonet
que vaig escriure fa molts anys, quan era
jove i agosarat.Ara no tinc
ni pa a la post ni borra a les butxaques.
Tot el que em resta ho duc al gep: els mots,
els desenganys i aquell desig vivíssim
mil voltes reprimit i que em corseca.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Només tu

"Deu ser molt lluny el mar, o tal vegada
ja no hi ha mar i el mot és només una
cassanella. Tants de mots han perdut
el pes i el gruix que ja no goso cloure
els punys amb força com abans, per por
de sentir tot un món que s’esmicola.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Autoretrat

"...
Però ara no puc.Ara quan tusso
faig un renou insòlit, se’m sorolla
tot el cos i esbufego amb una fúria
incontrolable i agressiva. Tota
la fúria, tal volta, que amagava
darrera el mocador, anys endarrera."


MIQUEL MARTÍ I POL

No col·laboro

"...
D’aleshores ençà, que jo ho recordi,
no he plorat, almenys dels ulls enfora,
ni he renegat, ni em mossego les ungles.
No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,
segueix essent inhòspit, però jo
persevero, tossut: no col.laboro."

MIQUEL MARTÍ I POL

Diré el que dic

"Amb quatre mots es serva l’edifici.
No els diré pas. Diré que és poc amè
aquest bocí de temps que ens toca viure,
que no hi ha ocell sense vesc a les ales
ni home sense pèl a les aixelles.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Pas de dansa II

"...
La història que escric amb la mirada
té gust de cendra. No hi ha papallones,
només el bou de sempre i, dins la cambra,
la sentor decadent, embafadora,
d’uns gladiols que podreix el silenci."


MIQUEL MARTÍ I POL

Amb els dits ben oberts

"Com que de sobte m’he fet vell i a penes
em moc de casa, he decidit de vendre’m
els ulls de coloraines que tenia
per córrer món. No em demaneu que faci
cap més esforç per canviar-me els ulls.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Algues als ulls

"Posem, encara, que si tanco els ulls
veig una noia nua i transparent
i que darrera seu, allí on l’ombra
aparenta més densa, més profunda,
si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten
rams de colors; i ella riu aleshores."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ull de Bou

"I també és cert que hi ha dies estèrils,
entercs o flonjos, tant se val, però
insípids de tan buits. Dies que es claven
als genolls i un s’adona que, de sobte,
ha envellit molt i es pregunta si no
val més abandonar tota esperança.
Sí, també és cert; i és cert que hi ha fantasmes
i que si un llança un crit desapareixen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Pas de dansa

"...
Tinc una cigarreta que es consum
i un fosc desig de viure. Tinc paraules
balderes i tinc dies de paper
sense cap mot escrit i tinc misteris
indesxifrables. Tinc un gust d’arrels
a dins la boca i, a les mans, ortigues.
I tinc la mort que em mira fit a fit
onsevulla que giri la mirada."


MIQUEL MARTÍ I POL

Em declaro vençut

"...
Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia,
que en sortir el solm’encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
Mireu, un mort amb la mirada viva."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ara et diré què vull

"...
Destriar formes vanes i sols no prou madurs
i llençar-los al rec que boteix amb la pluja.
Esfullar margarides i trepitjar sembrats.
Escampar jull per tots els carrers de la vila.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'aigua és la clau

"Aquest violí té una sola corda
que només xiscla o gruny. Si en percudiu
la pell resseca, el so opac congria
ocells nocturns i sinistres bubotes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Punt i seguit

"Doncs bé, me’n vaig. Us deixo
l’ombra d’un sol record.
L’ombra només,
el record me l’enduc
i me’n faré una bufanda, perquè
diu que l’hivern serà molt llarg i dur.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Solstici d'estiu

"Clava el fibló d’argent al bell mig de la tarda.
El blat és ros i la veu ben madura.
Ve de molt lluny aquest so de timbals
i el dring novell dels mots. Empunya, doncs,
sense cap por la falç, que les messes esperen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cada mot,un món

"Se me’n van els ulls
darrera les noies.
Les cames ja no,
m’he fet vell de sobte.
Adust i cansat,
l’ombra m’allibera
d’un risc de futur
solar imetàl·lic.
He tancat, per gust,
totes les finestres.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El més dur sempre guanya

"...
Tants inútils records
—el vent, les coses tendres—
afeixuguen la sang
i cruix a cada pas
tota la baluerna.
Al capdavall, el cos
s’adaptarà al rectangle
de fusta del taüt.
El més dur sempre guanya."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ben poca cosa

"Ja no cullo la neu amb les mans
ni tinc cor de maduixa.
Els capvespres estic
profundament cansat
i tinc la veu apegalosa,
com si hagués begut molt.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tercer interludi

"Ja no tinc bec, ni unglots, ni pèl, ni ploma.
M’afono pou endins de mi mateix
i m’invento un present, mig d’home peix,
mig de corc enclaustrat dins una poma."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ni a tort ni a dret

"Ja potser és ben inútil
esgargamellar-se,
posar cortines de teixit espès
a les finestres,
fer l’amor només
per tal de procrear,
no menjar carn els divendres.
Ja potser tot és inútil
i els humils de cor no
posseiran la terra.
(La terra es ven a pams:
amb set pams n’hi ha prou
per al repòs etern.)
..."

MIQUEL MARTÍ I POL