Pa negre

           Després d’uns quants dies d’haver llegit la novel·la , vist després la pel·lícula, i un cop passat tot el rebombori per la notícia de la nominació als Oscars, m’atreviré a donar la meva modesta opinió sobre aquest binomi, on personalment em vaig sentir una mica sorprès. Vaig trobar que les sensacions que em va transmetre la pel·lícula, van ser molt diferents a les de la novel·la.

         Quan llegia, podia ficar-me dins dels personatges, com si jo hagués pogut viure aquella història en un món rural, ple de dificultats per els nens, i no tant nens, però garantia d’un plat a taula, en una època de misèria, per la majoria, humiliació ,doble moral, vençuts i vencedors. Crec també, que en la novel·la destaca el protagonisme dels nens per sobre de tot el demés, amb un llenguatge molt encertat on recupera mots, que potser, molts de nosaltres també teníem en l’oblit. En canvi la pel·lícula, em va transmetre un altre punt de vista, el mateix relat però, des d’un altre perspectiva, inclús complementaria, fosca, sense la profunditat de la família, sense el paper, sempre important, majestuós i cohesionador de l’avia, més enfocat a la confrontació entre vençuts i vencedors,  sense aprofundir gaire en el personatge de l’Andreu, i en els seus dimonis interiors. Sembla més l’historia dels seus pares.

         Dit això, només puc expressar la meva admiració per la novel·la, és excel·lent, ben escrita i profunda, en tot moment va aconseguir transmetrem molts records i sensacions, així com recordar moltes paraules que tenia rovellades, i alguna, veure-la escrita per primer cop. Amb la pel·lícula també vaig gaudir molt, una gran interpretació de tots però en particular dels nens, amb una gran fotografia i un bon guió, però crec que no em va arribar a transmetre el que esperava d’ella, potser el problema va ser aquest, que esperava, i potser massa.

         De totes maneres crec que és una gran pel·lícula pensada, escrita, produïda, realitzada i interpretada en català que donarà la volta al món, i això serà un gran argument per seguir lluitant per la nostra cultura.

          MOLTA SORT!!!


NOTA: les fotografies estan agafades d'internet

Herois

          Moltes vegades abans de mirar una pel·lícula, ja tens una idea del seu argument , o inclús, ja has llegit alguna crítica. Dons no, en aquest cas no ho vaig fer, vaig posar-la i vaig començar de cero, evolucionant amb els seus personatges. L’argument s’endinsa en les vacances d’una família, als anys 80, en un poble de la costa, on el fill petit es retroba amb els seus amics. Paral·lelament transcorre una història situada al present. Tot s’explica des de la senzillesa i la realitat acostant-te als personatges. Gran interpretació per part de tots, però sobretot dels nens, on en tot moment es senten còmodes i no perden el posat davant la càmera.

         Dirigida per Pau Freixas, interpretada per Eva Santolaria, Àlex Brendemühl, Emma Suárez, Lluís Homar, Nerea Camacho, Ferran Rull, Álex Monner, Mireia Vilapuig, Joan Sorriber, Marc Balaguer... amb guions d’Albert Espinosa i Pau Freixas, fotografia de Julián Elizalde.

         Una història que en tot moment em va absorbir, possiblement per que aquell tipus d’infantesa m’era molt familiar, la casa d’estiu, on anaves a passar les vacances, i estaves impacient tot l’any per que arribessin, les bicicletes, la colla, l’innocència... A la meva manera jo ja ho havia viscut i em retornava al passat. Records antics però profunds, la música, els amics de les vacances, nens que veies durant dos mesos, però eren els teus millors amics, la bicicleta, i després la moto, era la teva joia més preuada, inclús el Land Rover de color verd dels “civils”, molts records que queden enrere... massa enrere!!

         Tot i ser un drama planer sense diàlegs “profunds” ni imatges espectaculars és una història que em va fer sentir coses i, per un moment, va ser com una màquina del temps, portant-me a la meva infantesa fent aflorar sensacions, imatges, alegria, tristesa... records, molts records tant de bons com de dolents i a més des de la perspectiva que t’ofereix el pas dels anys. Feia temps que una pel·lícula no em feia sentir tantes coses. Una molt bona pel·lícula.

Somiant, mentre somies....

L’altre dia varem veure la pel·lícula Origen,el seu títol original és Incepcion.  Ciència ficció, amor, drama, acció, tot conjuntat per un guió realment bo. L’argument amb una trama complexa, la construcció d’un somni per poder entrar en un altre somni, que et deixa en tot moment atrapat en una espiral surrealista, i alhora fantàstica, que junt amb la força visual, el ritme  trepidant, que necessita de l’atenció en tot moment, i els grans efectes especials, fan que estiguis tota l’estona amb intriga i que no t’adormis.

En conjunt per a mi és una gran pel·lícula amb una direcció treballada en cada escena, molt bona fotografia i una gran interpretació de tots els personatges. Inclús el que pot semblar un excés de trets i acció al més estil matrix, queda ben encabida dins la totalitat.

Dirigida per Chistopher Nolan, i interpretada per Leonardo DiCaprio, Marion
Cotillard, Ken Watanabe, Joseph Gordon-Levitt, Ellen Page, Tom Berenguer, Michael Caine, entre altres. Destacant la interpretació d’en DiCaprio, que tothom diu que està en un moment espectacular. I un gran valor a l’alça Ellen Page. 

Una d'acció

Fa temps vaig veure “Celda 211”, i en el seu dia no en vaig voler escriure’n res, no perquè no en tingués ganes sinó perquè al cap de pocs dies havia d’anar a un centre penitenciari per feina, i em va impressionar bastant. Ara ja ha passat uns quants dies i ja em veig en cor de fer-ne quatre ratlles, tot i que d’aquí uns dies hi hauré de tornar. Suposo que en el fons aquest es el motiu. Pel·lícula que en tot moment es veu versemblant, en tot moment estàs en suspens i no et deixa temps per reaccionar ni anticipar-te a la trama, crec que és una pel·lícula excepcionalment dramàtica i molt ben aconseguida, amb molta acció i que personalment, i crec que a moltes persones també ens ha deixat amb el dubte de si això pot passar a casa nostre. Molt bona interpretació. Crec que es una pel·lícula per veure. Us poso l'enllaç a la pàgina oficial per si algú l’interessa www.celda211.com.