Tot el que puguem dir

"...
Tot el que puguem dir, germans, serà tan pur
com la proximitat de la dona estimada,
tan intens com la nota més discordant o el gust
més atrevit, tan dens com la tristesa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XV

¿La branca que et suporta
no sentirà quan fugis
una buidor d’enyorança?
¿Com et diré que el teu cant
m’omple les mans d’aigua-llum
i sóc tan pur com la veu d’un infant
i tan greu i lleuger com la tarda?
Si jo et tingués, ocell,
tindria el secret de les coses,
perquè ara tot és el teu cant
i la teva presència,
fràgil,
damunt la branca.

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XIV

"...

I llavors els ulls arrecerats a l’ombra
prodigaran virtuts d’herbetes remeieres
i les noies gràcils t’estimaran molt més
perquè els recordaràs l’amor absent,

l’amor que és més verd i més groc que el teu cant,

ocell fantasiaire."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XIII

"...

Del fons estant delíem una lluna ignorada
i ascendíem per heure’n la llum encisadora
i heus ací que, ja al cim, ens sobtava l’amplada
profundíssima i lenta de la nostra contrada.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XII

"...

Es tracta, ben mirat, d’una constant
evasió cap a nosaltres mateixos,
cap a la part més íntima i més pura
de nosaltres mateixos,
que esdevé al capdavall
—i ens sorprenem tothora en constatar-ho—
el que més ens apropa al jo profund
que viu dins de nosaltres
i sobretot allò que més intensament
ens encoratja a viure."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XI

"...

Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;

ara tots cinc han tret florida,

al.leluia!

Ploreu per vosaltres,

odiosos germans

que resteu esperant el vostre torn.

La Dama és amable i sol.lícita

i acull com una dona acull el nou amant.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

X

"...
Allibereu-me de l’atracció dels abismes,
vosaltres que no sabeu què és
el descrèdit de tot anorreant-vos
com una llosa absurda damunt del pit,
vosaltres que encara podeu plorar
i riure d’innocent alegria,
pregueu per mi i per tots
a l’hora del matí
quan les coses són pures.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Qinze poemes

IX

"Has dit: Quan tornaré serà més pur
tot el que estimo tant i em pertany per sempre.
Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.
Estima i viu cada instant en les coses.
No es repeteixen els colors
ni les veus es repeteixen.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

VIII

"...

Tard o d’hora la nit
tallarà les amarres
d’aquest vaixell que sou
i us llançarà per clares
rutes de solitud
al bell mig de les flames.

Pel foc esbrinareu
què hi ha dins de vosaltres."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

VII

"...
Puc, si voleu, fer-vos intimar
amb vosaltres mateixos,
perquè aprengueu a conèixer-vos
i oblideu tots els ideals mesquins,
car lluny d’allò que forma el vostre món
limitadíssim
no pot haver-hi res que us atregui amb fermesa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

VI

"Aquells que no he estimat,
aquells que ni tan sols he conegut
han de servar de mi la part més pura.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

V

"...
Hi ha un lloc a l’espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d’una cova.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Qinze poemes

IV

"...

Estranyament remots,
com un so de trompetes a la nit,
podeu preveure tot el desgavell
i estimar dignament la virtut
com si fos una herbeta remeiera.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

III

"...
Vosaltres 
no ho creureu, però és cert que he estat hoste del vent
i de la llum només un sol instant
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprès
i us he estimat amb tota l’ànima."

MIQUEL MARÍ I POL

Quinze poemes

II

"...
Perquè vosaltres al combat podeu
aportar-hi la força de tanta aigua
no sotmesa a cap llei,
la veu angoixosa
dels boscos prudentíssims
tan plens d’intimitat com una cambra closa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

I

"...
Destí d’aigua ploguda per camins invisibles,
sense mar ni retorn;
petit destí i, amb tot, l’estimeu tendrament.
Llavors un gest només, una sola paraula
pot concretar el poema,
i les mans tan alçades i els ulls desorbitats.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Altra aurora per a nosaltres

"...
Inútilment ens cercarem. Cal perdre’s
en la nit sense albada per conèixer
què som i quina mà ens governa els actes,
i és en va que bastim brillants projectes
i conjuguem mots atrevits, cercant-nos
en cada cosa, en cada mot.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Homes d'asfalt

"...

Fills de la nit, la nit us acollia,
i caminàveu sota llums agònics
cap a carrers estrets i sense història
on l’agonia us fos més suportable.
Possiblement moríeu sols, com arbres
hissats damunt l’asfalt, dempeus, horribles,
cridant al buit la malvestat del segle,
sense una mà que us clogués les parpelles
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Els morts

Arrecerats sota feixugues ombres
sotjàveu vells camins, tothora ubèrrims,
lliures del cos però amb els ulls intactes.
Per rials ignorats baixaven lentes
corrues discutint urgents problemes
amb paraules metàl.liques.
Ploràveu
elementals principis que es perdien
mentre la pols anava engolint homes.

MIQUEL MARTÍ I POL

De cop endevineu la primavera

"...
Entretant puc contar-vos meravelles
de princeses antigues amb perruca
que us guiaran per íntims passadissos
fins a secrets col.loquis amb la Lluna"

MIQUEL MARTÍ I POL

Inevitablement morim, en mèrits

"...
Perquè morir és tastar una fruita amarga
sense poder explicar-ne el gust als homes,
però té un verd de cosa prohibida
que ens atreu amb estranya morbidesa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Avarament, Senyor, vivim les hores

"...
Ens heu creat inútils sense el vincle
que ens lliga a Vós damunt el temps i els astres.
I l’odi creix com una allau magnífica.
Mes Vós resteu i el temps no us amenaça."

MIQUEL MARTÍ I POL

Certament, teniu deures odiosos

",,,
Jo us envejo i voldria ser tan orfe

de mirallets com deveu ser vosaltres,

i reposar de nits amb un bleix rítmic

i llevar-me de nou i viure els dies

transcorregut completament per l’aire."

MIQUEL MARTÍ I POL

Ignoreu el desfici

"...
Ningú cobra el passatge.
No podeu tornar enrera.
Al final del viatge
hi ha la mort que us espera."

MIQUEL MARTI I POL

Heu estimat la pàtria com s'estima

"...
Oh vosaltres, innúmers personatges!,
qui pregarà damunt les vostres tombes?
qui us portarà a l’estiu flors primiceres?
qui us lloarà amb romàntiques tonades?
Sou l’escòria del món i feu fecunda
la vida amb vostre clam des del sepulcre.
Per això us ha acollit la terra amiga
com una amant acull la nit primera,
i en la intensa abraçada no es destria
què és la terra i què sou, morts, tots vosaltres."

MIQUEL MARTÍ I POL

Nadala

"...
És tan clara la nit i tan pura!
Només cal que us deixeu gronxolar,
com l’Infant, per un mar de tonades
i de sobte, admirats,
comprendreu que la nit comença per vosaltres.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Heu escoltat col·loquis discretíssims

"...
Ara la por, la por com una nota
que creix en el silenci, com un nàufrag
que s’arrapa, feixuc, a aquell que el salva.
Tot és en va. Moriu sense espectacle.
I jo i el món vetllem vostre cadàver."

MIQUEL MARTÍ I POL

Sonet

A Josep Clarà

Jo sé que viure és com un somni breu
sotmès al ritme d’una llei antiga,
i sé que el cos que es vincla de fatiga
té ja un espai guanyat als ulls de Déu,
perquè d’un temps, inesperat i lleu,
n’ha fet una arma de treball amiga.
Mes sé també que quan la Dama abriga
ànima i cos i els parla amb el mot seu,
un tremolor indefinible signa
aquell instant suprem i, essent benigne
el somni de la mort, s’aferra i creix
i omple l’espai i el cor una basarda
de tot, com quan la nit en serra isarda,
de cop, davant dels ulls, enorme, neix.

MIQUEL MARTÍ I POL