L'espai de mi

"...
No et recordo enyorós: t’estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l’ocultava.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estacions

"Amb la tardor i l’hivern recobrarem
la intimitat perduda.
Altre cop el silenci
puntuarà discretament converses:
llegirem, escriurem, farem projectes,
i jo et veuré en un lloc de privilegi
a totes les mirades."


MIQUEL MARTÍ I POL

Infinitament clara

"...
Tot és fluent al lloc on ara et penso
i el contrapunt del teu silenci posa
l’accent precís al blau d’aquesta tarda
que al cap dels dits, molt lenta, se m’esfulla."



MIQUEL MARTÍ I POL

Parlem de tu

"...
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordarte, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dirlo ni pensarlo."




MIQUEL MARTÍ I POL

La teva absència

"...
Ara t’esbullaria tendrament
els cabells i, amorós, escoltaria
el teu respir suau, cadenciós,
que tan sovint amb el meu compassava.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Temps venturosos

"...
Temps venturosos.Ara tu no hi ets
i la pluja segueix. M’agradaria
saber que plou per tu també i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada."


MIQUEL MARTÍ I POL

Lletra a dolors

"Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Meditació baixant l'escala

"...
Tot esdevé memòria en les coses;
però nosaltres convertim l’enyor
en deixatat record que ens justifica.
I, al capdavall, la mort que tot ho esborra.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estenc la mà

"Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

A plenitut

"...
És en la mort on aprenem de viure,
bevent-ne el licor fort a glops lentíssims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d’aquell restar contra tots els designis."


MIQUEL MARTÍ I POL

Temps immóbil

"...
Per reprendre camí caldrà que els ulls
tendríssims d’una dona inconeguda
m’incitin a allargar les mans tan balbes
més enllà del neguit d’aquesta espera."


MIQUEL MARTÍ I POL

Els absents

"...
O potser no,
que saps que lluny hi ha algú que et pensa
i tu també recordes aquell rostre
d’ulls expectants i llavis molls. Més vida
del que podies sospitar i pretendre.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Després

"...
Quan s’escurcin els dies te’m faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records i més íntim el temps
que ens és donat per viure’ls.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

LLibre d'absències - Calladament

"...
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre."


MIQUEL MARTÍ I POL

17

"Aquest llibre s’acaba, i ara vull
fer una declaració: nosaltres sempre
hem estat econòmicament dèbils,
que se sol dir, per tant, ben pocs viatges
hauríem pogut fer sense l’ajuda
dels amics, i ara, doncs, vull esmentar-los
d’un a un en el curs d’aquest poema.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Comiat

"...
Així em vull i així em veig, i ara, en silenci,
mentre un vent de dissort em fueteja
la carn i el sentiment, amb els ulls fits
al bell cor de la tarda, penso Andorra."


MIQUEL MARTÍ I POL

16

"...
Vam saludar, en marxar, els propietaris
de l’hotel. Per a ells em plau que siguin
els darrers versos, per a ells i alhora
per al cambrer gallec que va servir-nos
amb tant d’afecte durant aquells dies.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Onejar de grandalles

"...
Manllevaré clarors a la tarda quieta
i amb el groc del fullam i el blau de les muntanyes
faré d’aquest retorn l’ull glaçat del crepuscle.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

15

"...
Alguna cosa d’aquell bé de Déu,
frescor, colors, harmonia, bellesa,
devia reflectir-se en els poemes
que vaig escriure aquells dies, i encara
que me’n resti només el record, penso
que donarà el to just a aquest poema."


MIQUEL MARTÍ I POL

Dic al vent i el vent respon

"...
Si, rabent, travesso el pont
caic al gorg del que voldria
i un cop dins, la melangia
diu que res no em correspon.
Dic el vent i el vent respon
i, amb el vent, la fantasia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

14

"...
Aquella cambra va ser el meu reducte
durant la major part d’aquelles dues
setmanes de la «Casa dels Ocells»
de les quals parlo en un altre poema.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La pilota

"...
Molts cops t’has defensat amb paraules i amb una
prudent i generosa actitud, però ara et sents massa
com aquesta pilota que va i ve
d’una banda a l’altra de la teva finestra,
impulsada per uns vailets que no veus.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

I cal que siguis tu

"...
Així doncs, no malversis en absurdes
futilitats el temps que t’és donat,
ni posis massa el cor en els objectes
per no perdre’t amb ells quan ells es perdin.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

13

"...
Teníem els ulls fits en la muntanya
i n’admiràvem, en silenci, tota
la sorprenent majestuositat,
imponent i benigna a la vegada.
La «Casa dels Ocells», acollidora,
ens féu de llar durant dues setmanes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Un sonet per a tu

"...
Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

12

"...
Cançó. Jo, de fet, mai no hi vaig pertànyer,
però com que sabia que aleshores
feia més falta gent que no veus bones,
vaig fer-me un «tour de chant» i vaig llançar-me,
sense gaires embuts, a la palestra.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Paisatge amb figura

"...
No ignores tanmateix que un mot esborra l’altre
i que pot molt ben ser que en acabar el poema
et sentis enxampat a la subtil teranyina
que tu mateix hauràs anat teixint.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

11

"...
No sé pas com estan ara les coses,
ni si són «vius» encara aquells cinemes,
i ben mirat potser ni em preocupa.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

M.I. Consell General - Homenatge

"Jacint Nequí, Roc Rossell,Anton Tor,
Valentí Montané (Jep de l’Aldosa),
Francesc Cairat, Gil Font,Agustí Coma,
Julià Reig, Marc Vila, Lluís Call,
Francesc Bons, Dot Martí, Francesc Cerqueda,
Josep Marsal i un llarguíssim etcètera."


MIQUEL MARTÍ I POL

10

"...
Al món, prou que ho sabíem, sols comptaven
les lluites dels dos monstres en litigi,
tota la resta érem i som comparses
als quals, si cal, es fa callar per força.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

9

"...
I finalment, és clar, la gosadia:
si feia falta, a la t.v. francesa
les dones ensenyaven els pits, cosa
totalment impensable a la franquista.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL