Goig de la paraula

"...
No em dol, però; què fóra sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

2013 quasi 2014

     

     Segon a segon, inexorablement, el temps ens ha tornat a portar a 31 de desembre, i com cada any he tingut moments més bons i d’altres de no tant, he gaudit i m’he emmurriat, he rigut i he plorat, he estimat i m’he sentit estimat. Un any efímer, on potser per primer cop me n’he adonat, d’una manera evident, fins i tot agressiva, de la realitat de la locució llatina “tempus fugit”, tenint cada cop més clar la fugacitat de cada instant i la necessitat de impregnar-se’n, per poder-lo gaudir des de dins, evitant deixar-lo escolar sense més.

      Propòsits per aquest any que d’aquí una estona encetarem? Molts, uns tangibles i d’altres quimeres, però tots ells il·lusionants. Crec que tenim un repte molt gran davant nostre i hem de ser capaços d’estar-ne a l’alçada, tot i els entrebancs que trobarem pel camí.

      Des d’aquí només em queda desitjar-vos que acabeu bé aquestes hores que queden d’any i que el proper 2014, sigui, com a mínim, millor que aquest.

FELIÇ 2014!

Pel port

"En mar coincidim i no som pas maresos;
en mar i en solitud, pregoneses extremes,
tu des del teu recer, jo des de la talaia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tot és en tot

"...
Així creixem, i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'instant

"...
¿Però des d’on, sinó del cos estant,
t’és concedit de compartir la clara
dimensió del temps, de tu mateix
i de tots els misteris que t’envolten?
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Represa

"...
Tu, solitari, no defugis cap risc
i molt a poc a poc puja els graons
d’aquest solstici clamorós que proclama
colors de fruita nova a la pell de les noies.

La teva ombra és tan certa com la claror més alta."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'hoste insólit

"...
Pren, si de cas, un llibre
i deixa’t gronxolar per les paraules.
Pots també, vagarós, fer inventari
de costums i propòsits,
o bé reposar els ulls en cadascuna
de les petites coses que t’envolten.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XV

"...

Que vibri l’arc que tensa cada mot

i cada gest i cada sentiment;

que el mar, llunyà, pregoni l’alt triomf

de la teva bellesa i del meu goig.

Lluny, Marta, lluny, l’esclat intens del blanc

restaura els límits que hem tant vulnerat.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XIV

"Reposes, Marta, i ara tanco els ulls
per pensarte, per veure’t. Focs llunyans
i músiques i festes pel teu cos.
Tot l’aldarull insòlit dels colors
d’aquest estiu, i el vent que esbulla flocs
de cabells i n’escampa la claror.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Bones Festes

BONES FESTES A TOTHOM !

Estimada Marta - XIII

"...
Corfes de llum. Petxines d’ombra. Tot
el que hem viscut ho inscric en el teu cos
i el teu silenci em fa de tornaveu,
el teu silenci d’àmfora i de pou.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XII

"...
I els dits també, i els llavis i les dents,
la veu manyaga i els silencis clars,
la pausa d’aigua que compassa el foc
i n’estableix els límits i el secret.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XI

"...
Marca’m el rumb amb el batec profund
d’aquest desig que escric als teus cabells
perquè en llegirlo t’afalaguimés;
pensa’m, sol.lícit, descobrint camins,
no per sabuts menys clars i estimulants;
traça’m les vies d’aquest nou esclat
damunt la pell febrosa i amatent.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - X

"Imagino preguntes, rostres, veus,
i convoco presències i llocs
per confegir el passat amb dos futurs,
el teu i el meu, que instauro a cada instant.
De tot arreu, represa i flama, lluu
l’ombra de fines xarxes, i els penons
fan un estiu de sols desmesurats.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - IX

"...
S’atarda el gest. Meandres de claror
i aquest atzar de tot que no constreny
ni lliga ni sotmet. Lassos, deixem
que el raig del temps flueixi lentament
i ens amari de nou. Membres endins
recomença el gran cicle: terra i sang
mesclats confusament, i fosca i llum
encara indestriables. Penso el mar
immòbil i llunyà d’una postal.
L’espera, Marta, clar cancell del goig."



MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - VIII

"Marta, la plenitud no és un erm
ni aquest silenci d’ara, un pou eixut;
l’esfera gira lentament i el temps
s’ha deturat al fosc dels teus cabells.
Aigües i vent reposen i el desig
és una branca amb tota llei de fruits.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - VII

"...
Vibra el silenci. Pluges i metalls
mesclen els sons. L’espera és tensa. Tens
l’arc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta, tendrament, i creix
en ones lentes, poderós, el goig
fins a assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - VI

"...
A trenc de somnis pel crestall dels mots
i en el silenci dens d’uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - V

"...
Evoco cossos bells i d’entre tots
evoco el teu que estimo i que conec.
Evoco llocs insòlits i actituds
clarament incitants, rostres i veus,
i els fixo en tu que me’ls fas tots presents.
Vibrant geografia del combat.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - IV

"...Que lentament te’m fas
present i em configures, delerós
i alhora prudentíssim. Com em dus
a l’onejar incitant d’aquest teu bleix
suau i delitós, que jo perfaig
amb el meu bleix..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - III

"...
L’aigua i la nit ens donen aixopluc
i amb fils de llum teixeixen el mirall
per on la lluna clara del desig
s’enfila i creix i ateny la plenitud.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - II

"...
Arribarem al cor de l’espiral
ponts a través, sense temor del vent,
mars a través, esperonats pel foc.
Boja com jo, m’escoltes i somrius.
Tots els camins són bons per fer camí."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - I

"Des de les hores mortes, talaiot,
m’omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós,
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Capfoguer

"...
Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu.
L’ordre perfà la solitud extrema
i converteix el joc en profecia.
Cap gest sobrer, i el lent fluir dels mots
que no transmuta en pols aquest silenci.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari VII

"Qualsevol cosa fàcil i senzilla:
passejar, per exemple, o bé llegir en veu alta.
Qualsevol gest que no mogui discòrdia,
qualsevol color nou i tantes fulles
desficioses de vent i de pluja.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari VI

"...
Pel flanc d’aquesta tarda
desmesurada i lenta
heura i paret componen
una sola figura.
Tot és sobrer des d’ara
i tot és necessari.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari V

"...
Ni tu ni jo no sabem bé de quin
delicte se’ns acusa
i hem oblidat l’inoblidable origen
de l’espiral de foc i de tendresa
que ens ha dut fins aquí.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari IV

"...
No s’esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari III

"...
Ai el vent que desvetlla tants colors,
les set roses que esclaten
inesperadament i aquell vaixell
que solca agosarat totes les rutes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari II

"...
I ara no hi ha desordre ni sorpreses,
els mots flueixen lentament i clara
i el bosc és dens i acollidor com sempre.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Set poemes d'aniversari I

"...
Per l’abril farà anys del desgavell,
set anys, cosits amb una agulla d’or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

A distància

"...
Espectador furtiu de mimateix,
estranyament distanciat del temps
i alhora
present en el present,
cap vent no em mou, però tots em travessen,
i em veig a frec de sorrals i meandres
agitant cascavells i cassanelles.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ex-vot

"...
Ara puc desoir totes les crides
i els ocells que arrosseguen el vent
d’ací d’allà
no em faran bellugar ni un sol cabell.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL