36

"...
Digues a poc a poc el nom de cada cosa
i sentiràs de nou aquell gust aspre
que t’encén el desig.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

35

"...
Cos meu ingenu i trist,
com esdevens a voltes laberint
de secretes angoixes!
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

33

"Sóc més vell que els records. Quan el vent fred
de la tardor m’hagi rentat els ulls
de neguits i miratges, encendré
foc per l’hivern, que s’anuncia llarg.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

32

"...
No vull saber-ho. Visc en plenitud
de mimateix i prou.
Sóc el que espera,
dreçat el cos i amb els sentits alerta."


MIQUEL MARTÍ I POL

31

"...
Tot és incert, però el desig perdura
des del profund i en el profund se centra
i esdevé goig, i sentiment, i força.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

30

"...
El poema, que sigui l’aire en què
cada mot, exaltant-se, recuperi
la plenitud, l’esclat, la fantasia."



MIQUEL MARTÍ I POL

29

"...
S’encalma el temps, s’encalmen
els sentits i la veu, però són clares
les deus dels sentiments sota les dunes
dels somnis i dels anys.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

28

"...
La llum retalla nets perfils de vida
de tots colors i el jonc d’un crit travessa
l’aire encalmat.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

27

"...
Onsevulla que anem ens acompanya l’ombra,
fidel en el seu pur no esdevenir,
i tal volta és per ella que sabem
que aquestes flors que el novembre ha desclòs
no són una fal.làcia del vent
ni venceran l’hivern, miraculoses."


MIQUEL MARTÍ I POL

26

Tot revindrà quan cessi la lluita de les ombres
amb la claror, i el pur alenar de l’instant
es resolgui en l’esclat que més enllà de les ombres
i la claror suscita el goig de cada instant.


MIQUEL MARTÍ I POL

25

"...
Allò que tal vegada fa perfecte el moment
no és ni el pur silenci
ni el rompre’s del cristall en mil bocins,
ans l’alenar de cada mot,
el dibuix subtilíssim
que cap mirall no pot reproduir."


MIQUEL MARTÍ I POL

24

"...
I tanmateix ara sabem
que cap d’aquells instants no va ser estèril
i cap d’aquelles actituds, desmesurada.
Algú potser dirà que el temps, feixuc,
ens ha llevat l’impuls, la fantasia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

23

"Si alguns mots han de fer-nos perdurables
que siguin clars i austers: aigua de pluja
porfidiosa; no ratxa de vent
que encén, fal.laç, els rostres i les fulles.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

22

"...
Envigoreix i allarga’ns la tardor,
fes-nos dignes de créixer en plenitud
fins i tot quan ja l’ombra se’ns escurci,
abaltida pel pes de les anyades.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

21

"...
S’allargarà el crepuscle fins a perdre’s
desdibuixant els arbres i les cases
dins la nit fonda i freda.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

20

"...
Que giravolti
la roda dels records i dels designis,
que encengui l’or de totes les collites
i desvetlli el gran vent de melodies
que embruixa fulles, i secrets, i rostres.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

19

"...
Però d’aquest somriure d’una noia
desconeguda, ¿qui pot dir que no

podràs viure’n molts anys?
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

18

"...
Cridaríeu debades el meu nom
mentre la nit s’ajeu plàcidament
damunt la quietud.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

17

"...
La quietud dels arbres i aquest vol
intermitent de la garsa no són
presagis de cap fosca meravella.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

16

"...
Em veig al lluny i em reconec, barquer
tossut que remunta el corrent altra vegada."


MIQUEL MARTÍ I POL

15

"Algú que és dins mateix de casa nostra,
que cap senyal no distingeix
ni porta al fons dels ulls
l’aurèola del just i el seu misteri.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

14

"...
No pas cansant els ulls amb foteses
aprendrem de mirar,
ans capbussant la mirada en la densa
profunditat en què la quietud
il.lumina secrets i esborra angoixes."


MIQUEL MARTÍ I POL

13

"Una mica més d’esperança,
i el pas de l’una a l’altra quietud
serà més fàcil i més clar.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

12

"...
Les ratlles de la mà, llegim-les
a poc a poc i sense cap recel,
que ja tot és inscrit a la cortina
que limita el ponent
i la veu s’hi desfà en plecs subtilíssims.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

11

"Rera els turons no hi anéssim a cercar
la il.lusió perduda ni el delit:
tornaríem de buit i amb la mirada trista.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

10

"...
D’aquest principi, plenament assumit,
en depèn que el misteri sigui un punt lluminós
a plena nit, o que la vida cremi
sempre en somort, inútil, indecisa."


MIQUEL MARTÍ I POL

9

"...
Del seu silenci al nostre hi ha l’espai d’un somni,
la quietud òrfena de presències
que la pluja pausada pot omplir de reflexos
o el vent multicolor, d’esclats i de preguntes."


MIQUEL MARTÍ I POL

8

"...
La solitud no transgredeix cap superfície,
s’hi adapta, sinuosa, i confereix
densitat de mirada a cada cosa.

Harmoniosament, vibra el silenci."


MIQUEL MARTÍ I POL

7

"...
Marees i viatges ens allunyen
d’aquell nucli pregon i torbador
en què la vida, generosa, esclata.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

6

"...
Si algú, de sobte, ens fes una pregunta,
tots els secrets no valdrien l’esglai
de la resposta ineludible.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

5

"El temps és just, restitueix al gest
la dignitat perduda i el misteri,
dóna més claredat als silencis, i posa
colors nous de desig damunt la pell adusta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

4

"...
Què hi ha rera les dunes?
Mirall de vents, la tarda s’interroga
per cada escletxa del futur.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL