
Sembla que faci quatre dies que va començar i ja estem preparant el sopar de cap d’any, pròleg de la fi d’un, i alhora, del començament d’un altre. M’ha passat volant, com quan cauen les fulles dels arbres, al principi en trobes unes quantes a terra, però de sobte, quan te’n dons compte, ja no n’hi ha ni una. Un any que, resumit per sobre, ha sigut laboralment pervers, amb una voràgine de despropòsits i amb poques perspectives de millora. En canvi personalment ha estat bo, la petita va creixent, ja té 3 anys llargs, i si tot va bé, al maig tindrà una germaneta, sense dubte la notícia de l’any per nosaltres. Suposo que a partir d’ara, tindré menys temps per les meves coses, i sobretot per poder dedicar al bloc però intentaré trobar-lo i així poder seguir explicant les meves petites coses i alhora poder-ne llegir d’altres.
Només em queda desitjar per aquests any nou, que quan ens donem la volta per veure com cauen les fulles puguem somriure i pensar que hem viscut un altre gran dia.