Vull que tothom sàpiga que he mudat la pell altra vegada i que, potser perquè navego contra corrent del temps i de les modes, ara crec més que mai en la bondat dels homes i en un futur de pau i de tendresa.
Llavors cada capvespre maduraven els fruits i ens omplíem les mans de sorra nova i a cada gest mudàvem pell i ungles. Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços, un xic d’esma, potser, com bestioles. ..."
"En el principi fou la cinegètica i la telegrafia sense fils. Una llebre de pèl eriçat perseguida per una seixantena de caçadors que, pel que sembla ser, constituïen les tres quartes parts dels habitants de la terra. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"Si algú et procura un sòlid passament podràs distreure l’oci fent magarrufes d’home fart. Et vagarà —ja és cas!— de practicar la caritat i criaràs un ventre solemníssim. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"¿Heu pensat en el nombre de vegades que la gent multiplica per simateixa? Jo per mi i que la veu de Déu beneeixi l’abundosa pitança. Tot tan senzill i tan segur que res, a la nit, no ens atura de dormir. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"La gent que es lleva quan encara és de nit. La gent obscura que treballa quan encara és de nit obre sempre el primer solc a la neu, sap el retorn de la primera oreneta i rep la primera carícia de la pluja. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"Cregué en prodigis fins que un oportú forat al pulmó dret el corsecà com una rel posada al sol. Tenia dinou anys o poc més i la tendresa li tacava la pell com un eczema. Va patir poc. Quan el sobtà la mort digué quatre renecs amb veu ben clara i escopí sang, impúdic i solemne. Ara reposa en pau. Preguem per ell." MIQUEL MARTÍ I POL
"... Què hi voleu fer? Tendeixo a l’escarràs i no em vaga pas prou de fer bugada. La feina és seductora, tanmateix. Cada cop que jo passo el teixit s’engruixeix i guanya en qualitat i en preu. Penseu-hi
mentre no hi sóc, per si això us predisposa, mal que sigui ben poc, a la tendresa."
"Tan impensadament com la tendresa, ara, a trenc de cristall, la tarda que supura. Tinc massa greix a les mans i sovint vaig tacat de suor i em faig angúnia. No hi ha recer per al meu mal, ni cap ombra d’ocell magnífic que m’empari. Vull dir que tot plegat és massa trist per repetir-ho, encara, una altra volta." MIQUEL MARTÍ I POL
"És dur de viure sol i sempre em dic que no hem de pensar en la mort, que no hem de voler pensar en la mort, per tal que mai no arribem a disfressar-nos amb un hàbit de discreta resignació. L’esperança és el do dels que sofreixen." MIQUEL MARTÍ I POL
La nostra estirp és de titans. Ho dic sense cap prejudici. Penseu, si no, en la gent que, dia rera dia sofreix, estima, mor, aquella trista i oblidada gent que cada tarda menja el mateix plat, poc amanit, de tendresa, que disposa només de dues cambres per enyorar els camins, que es sap irremeiablement vençuda pel destí i que, això no obstant, engendra infants i creix en els infants i és poderosa i dolça com un arbre, com un gran arbre dens i vigorós que cada primavera treu florida. La nostra estirp, ben cert, és de titans.
La gent que jo conec es lleva a toc de sirena, i esmorza i dina amb presses, i havent sopat s’asseu davant la porta de casa seva i vetlla la quitxalla que juga pel carrer. No hi ha cap tarda que no sigui rodona com un vidre. Quan caic en l’enganyifa d’oblidar que sóc un d’ells, tinc la veu de titella." MIQUEL MARTÍ I POL
Ja no teniu res per perdre. Heu llençat les sobrances inútils d’un llegat de somnis i tendresa. Ara penseu una mica en els altres: en els que esperen, en els que creuen, en els que confien. Tots plegats vivim sempre de deixalles. MIQUEL MARTÍ I POL
"Si nosaltres callem, qui parlarà? És cert que val ben poc la nostra veu. Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
que l’home que s’embruta cada dia amb el mateix ferro obscur, amb la mateixa pols de cotó, no se sap fatalment justificat fins que el sotrac terrible de la mort no l’agermana amb aquells que ha envejat sempre." MIQUEL MARTÍ I POL
Pare nostre que esteu en el cel, sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. El nostre pa de cada dia doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui, perdoneu els nostres pecats així com nosaltres perdonem els dels nostres encarregats i no ens deixeu caure a les mans del director, ans advertiu-nos si s’apropa, amén.
Per una nit oblideu-vos de tot: dels deutes, de la feina, de la gent, i canteu com infants les cançons inefables i confieu que tot serà més pur d’ara endavant. Bé prou que vaga de plorar!" MIQUEL MARTÍ I POL
"La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"Amb cotó egipci filarem angoixa; amb cotó espanyol filarem paciència; amb cotó americà filarem prosperitat. Tot amb números prims, perquè els gruixuts no es venen. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
D’ací a un any, però, ja haurem mudat la pell, durem la roba amb més desimboltura, empaitarem les noies i haurem après a dir paraules dures sense sentir que ens tremolen les cames. Aleshores serà el moment d’esperar els altres, els nou vinguts de torn, per tal d’entrar en el joc i formar part, ja per sempre, del bàndol que odiàvem, el moment d’assajar formes noves per guanyar l’afalac d’una rialla
d’estúpida complicitat o tal volta un renec sorollós de sorpresa. ..."
La meva gent és progressista i tendra i espera la vinguda d’un messies amb vestit de tergal, que l’alliberi dels jous embrutidors. Per això els diumenges s’ennuega de goig i es deixa vèncer tan fàcilment per l’oci i l’aventura. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
No estem mai sols. Hi ha sempre gairebé vint-i-tres mil pues i llur terrible seqüela; i els horaris tan rígids i els plusos tan despòtics. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"... La fàbrica us resol tots els problemes llevat del de la mort, almenys per ara. Sigueu-ne conscients i practiqueu l’ascetisme integral a marxes dobles. Hom ha establert premis especials per a aquells que visiten menys el wàter." MIQUEL MARTÍ I POL
"Ara és l’hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no hi havia cases, en els arbres que creixen on no hi havia arbres, en les noies que estimen per primer cop, en tot allò que comença. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"Si ens besem pels carrers trontollaran les cases, les dones del raval ho contaran al batlle, vindran guàrdies civils empunyant simitarres, dos frares del Remei i el sometent amb arma. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"Vent en el vent, silenci en el silenci; tot el que sé ho he après en un instant, un sol instant, íntim, total, de vida. Ara la veu s’atarda per les ribes i tot de gent camina amb mi. Quan torni tindré una casa antiga i una mica de bosc i moltes hores d’oci per estimar i rellegir vells llibres." MIQUEL MARTÍ I POL
"El poema és la nit i un balancí al terrat i jo, assajant de dir coses en veu baixa. Si ara apaguessin els llums dels carrers i també els llums del pont i els de les cases, el poble esdevindria paorosament gran, tràgicament indefens. ..." MIQUEL MARTÍ I POL
"Quan s’aixequi la boira fugirem pel raval disfressats de patricis, amb levita i copalta. Les noies ens faran adéu rera dels vidres i se’ns oferiran una mica porugues, però nosaltres que hem tant lloat la virtut brandarem els capells per allunyar el maligne i no ens deturarem ni mirarem enrera. ..." MIQUEL MARTÍ I POL