11

"...
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança."


MIQUEL MARTÍ I POL

10

"Novament el silenci és el refugi,
el refugi i el risc, perquè tot passa
per l’eixut dels propòsits que no gosen
convertir-se en paraules i podreixen
la rel tan pura del desig.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

9

"...
Tot és debades, l’horitzó i la nit,
l’esclat i el vent, la ruta i la temença.
No parlo de la mar per dir la mar,
només parlo de mi, cansat, adust,
però, en secret, colpidorament tendre."


MIQUEL MARTÍ I POL

8

"Aquí també és a casa i també el temps
hi transcorre lentíssim, entre dubtes,
plàcids enyors i algun escadusser
somni que els dies dallen, implacables.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

7

"Volen baix els ocells, aquesta tarda,
com si potser pressentissin l’esclat
d’un temporal llunyà. L’estança és gran,
silenciosa i càlida, tranquil.la.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

6

"No em sedueix cap atzarós futur
ni el riu d’aigües incertes del present
no m’empeny endavant. Em vull ingenu
de tan subtil, per poder seure a l’ombra
de l’arbre vell de la memòria, sense
neguits ni sobresalts.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

5

"...
No vull res més que aquest silenci dens
i alguna cosa imperceptible, lleu,
en què, poruc si cal, em reconegui."


MIQUEL MARTÍ I POL

4

"La pedra és la discreta quietud
en què maduren gestos i mirades,
cansats de l’aldarull i del desfici.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

3

"Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s’adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

2

"...
Aquest potser és el lloc, i la bellesa
potser és només l’absència de desig,
el buit en què la veu es torna cant
i la claror penetra cada cosa
com un vel de misteri que no altera
la cadència secreta dels objectes."


MIQUEL MARTÍ I POL

Suite de Parlavà seguit d'algú que espera - Suite de Parlavà - 1

"Fugiria de mi si no pogués
recuperar el meu temps i interrogar-lo,
tornar al passat com qui torna a la casa
en què visqué i, recorrent-la, troba,
lúcidament sorprès, tots els indicis
d’allò que és, i s’aprèn contemplant-los.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

IV

"...
Cansat i adust, veu com transcorre el temps
i esmicola designis i projectes;
massa horitzons l’encerclen i se sent
un buit desmesurat a les entranyes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tendal

"...
La vida és un vaivé misteriós,
i aquest gris de tardor que desdibuixa
i allunya els horitzons fa més precisos
els contorns de la pàl.lida figura
que tard o d’hora saps que emplenarà
la buidor desolada del paisatge."


MIQUEL MARTÍ I POL

El camí que no faig

"...
Fràgil, el temps se m’esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre’s
l’ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El cocodril

"...
El gest sense ombra és el teu gest, i teva
també és la veu que no ressona enlloc.
Ningú no et sotja i no t’ha dut ningú
al lloc on ets: hi has vingut tot sol.
El cocodril que plora en un racó,
si el mires bé, veuràs, sorprès, que ets tu."


MIQUEL MARTÍ I POL

Heura

"La terra i tu sou el mateix neguit.
Camines sol, potser més sol que mai,
desconcertat, com qui se sap perdut
i crida molt i no se sent la veu.
El temps et fuig i tot l’enyor dels dits
se’t torna incert i fatigós camí
que no saps pas on du, si porta enlloc.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El senyal

"...
Tens novament i amb les mans inquietes
contemplaria el declinar del jorn
i esperaria confiadament
el senyal que m’exalta."



MIQUEL MARTÍ I POL

Els dies

"...
Ell, com jo, té un vel lúcid de serena
malenconia al fons de les pupil.les
i sembla molt cansat, com si tornés
d’un llarg exili i es sentís estrany
davant la seva pròpia mirada."


MIQUEL MARTÍ I POL

Masses coses

"...
Tanmateix
si tanco els ulls sempre veig tot d’imatges
que giravolten entorn meu i em criden
amb un estrany remorejar d’onada,

feixugues, persistents, agosarades.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Amorosida amb pluja

"Amorosida amb pluja, aquesta espera
és més acollidora.
Puc, si vols,
dir-te d’on ve la fina melodia
que travessa el poema i l’emplena
d’una amorosa i fúlgida tendresa.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La cambra

"...
A poc a poc s’han escolat les hores
amb un vaivé d’onada que s’adorm
tendrament a la sorra
i he vist créixer, lentíssim, el poema.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El teu record

"...
Em toco els muscles
i la boca, i els ulls, i és com si els dits
resseguissin de nou la teva imatge
desficiosament.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'ombra

"...
Potser fóra molt millor
deixar, com ara, que els mots em dictessin
la seva voluntat i acceptar el risc
de veure’ls créixer amb renovada força.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

III - Si tornes

"...
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d’una finestra.
Pren-me tot, si tornes."



MIQUEL MARTÍ I POL

Novembre

"...
Melangiós, enyoro
alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblitmolt, però que encara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m’adorm,

confiat, a la falda."


MIQUEL MARTÍ I POL

Retorn

"S’inscriuen anys a la docilitat
severa de la pedra.
Tanta llum
densa de mots, i l’harmonia clara
com un arbre en el vent.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Interludi

"...
No em sento exclòs de cap dels vells camins.
Un vent suau de tardor mou les fulles
dels alts pollancs que enyoro i que allargassen
la seva ombra per fer-me companyia."


MIQUEL MARTÍ I POL

El reducte

"...
No parlo de miratges ni quimeres,
sempre hi ha algun jardí d’ombres benignes
on els neguits s’encalmen i el silenci
no és el buit, sinó l’espai que ens manca
per confiar novament en nosaltres.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Doble fons

"...
Plou lentament aquestmatí d’octubre,
com si la pluja fos un somni amable
i el temps, cansat, hagués mudat el ritme.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Les paraules

"...
Mars i pluges i vents no ens modifiquen
si no volem nosaltres, i no ens salva
del risc de créixer creure en meravelles
ni confiar, desvalguts, en els altres.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL