Dits de pluja pentinen

"...

Ignorant-la, diries
que la mort se t’allunya
com una dona ofesa.
Entre els teus ulls i l’ombra
hi ha un límit: els meus versos."

MIQUEL MARTÍ I POL

Tot té un gest de retorn

"Tot té un gest de retorn quan parlo d’estimar-te
i em fan ressò la pluja i la mar tan llunyana.
D’aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria
purificar el silenci amb un sol gest i ungir
secretament de llum els horitzons més íntims.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Us pertany tota la immensitat del mar

"...

Us pertany la ciutat, inhòspita i llunyana,
i la monotonia de totes les paraules
que us arrelen als dits,
i la nosa de tot allò que és pur,
i la nit i el silenci.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

He pregat des del fons

"...

Tots els camins m’han estrafet la veu
i el vent glaçava la sang de les roses.
He gravat el teu nom a l’escorça dels arbres
i he fugit mar endins
amb nàufrags torbadors,
agosarats i savis com profetes antics."

MIQUEL MARTÍ I POL

Tenim al veu cansada

"...

Vindrà un jorn, és ben cert que vindrà un jorn
creat només per oblidar-te.
Ens deus aquest instant de llibertat
com un perdó per tot el que hem sofert.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Som Pelegrins

"...
Som pelegrins, Senyor, perquè el prodigi
de la veu ens retorni a la puresa
del primer gest august de criatures,
perquè en la lluita hi hagi la nostra arma
de carn i de neguit, car no perdura
res més que allò que alcem per damunt nostre
fins a assolir la teva placidesa.
..."

MIQEIL MARTÍ I POL

Lentíssim comiat

Lentíssim comiat.
Hem escampat profusament les cendres
de la tarda més clara
amb gest de boira i vent.
S’esfullava el desig a les mans
d’una noia remota
i altra vegada esdeveníem purs.
Inajornablement, en ones successives,
ens revé la puresa i alcem les mans i els ulls.
Tot és pregar perquè la Dama ens besi
en l’instant més propici.


MIQUEL MARTÍ I POL