"...
Quin petit món, el teu!
Com s’esgoten els mots
en aquest lent desfici
de les hores tan buides!
Només que t’aturessis
un instant, sentiries
l’ofec de tot, la densa
solitud que t’envolta."
MIQUEL MARTÍ I POL
"Massa tarda. No et pots
deturar en cada cosa
i et reca el mot no dit.
Tant d’excés t’afeixuga.
Ara penses que fóra
senzill de recolzar-se
damunt coixins d’oblit
i tancar els ulls i creure’s
ignorat i segur.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
"...
De nou creixeràs sol
tal com sempre volies,
allunyat del neguit
de les coses petites.
Penetraràs l’obscur
secret de cada dia
amb paraules com mans
que els anys han fet benignes.
Perquè has restat fidel
a la més alta crida
l’ombra de tu mateix
et farà companyia.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
"
Deixo endarrera somnis
i vanes esperances
per poder estimar totes
les coses que retrobo
cada matí, quan surto
de casa i tinc encara
la pell tan neta i fresca
que tot em meravella.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
"...
I heus ací que, aleshores, hom es pregunta:
és, doncs, ací, que he viscut tant de temps?
I es passeja, admirat, per la cambra,
i es contempla amb sorpresa,
i s’espolsa els vestits,
i finalment assaja de repetir els vells mots
amb una força nova.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
"Tornes enrera. Trobes
que el passat és un càlid
refugi i t’hi rabeges
com qui es banya en una aigua
tebiona. Són dòcils
els records i es deformen,
per poc que els dits els premin,
com mantega. Ni et canses.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL
"En tant que puguis, doncs, no malbaratis
la teva solitud dedicant-la a una absurda
recerca de no-res ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
..."
MIQUEL MARTÍ I POL