Punt i seguit

"Doncs bé, me’n vaig. Us deixo
l’ombra d’un sol record.
L’ombra només,
el record me l’enduc
i me’n faré una bufanda, perquè
diu que l’hivern serà molt llarg i dur.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Solstici d'estiu

"Clava el fibló d’argent al bell mig de la tarda.
El blat és ros i la veu ben madura.
Ve de molt lluny aquest so de timbals
i el dring novell dels mots. Empunya, doncs,
sense cap por la falç, que les messes esperen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cada mot,un món

"Se me’n van els ulls
darrera les noies.
Les cames ja no,
m’he fet vell de sobte.
Adust i cansat,
l’ombra m’allibera
d’un risc de futur
solar imetàl·lic.
He tancat, per gust,
totes les finestres.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El més dur sempre guanya

"...
Tants inútils records
—el vent, les coses tendres—
afeixuguen la sang
i cruix a cada pas
tota la baluerna.
Al capdavall, el cos
s’adaptarà al rectangle
de fusta del taüt.
El més dur sempre guanya."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ben poca cosa

"Ja no cullo la neu amb les mans
ni tinc cor de maduixa.
Els capvespres estic
profundament cansat
i tinc la veu apegalosa,
com si hagués begut molt.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Tercer interludi

"Ja no tinc bec, ni unglots, ni pèl, ni ploma.
M’afono pou endins de mi mateix
i m’invento un present, mig d’home peix,
mig de corc enclaustrat dins una poma."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ni a tort ni a dret

"Ja potser és ben inútil
esgargamellar-se,
posar cortines de teixit espès
a les finestres,
fer l’amor només
per tal de procrear,
no menjar carn els divendres.
Ja potser tot és inútil
i els humils de cor no
posseiran la terra.
(La terra es ven a pams:
amb set pams n’hi ha prou
per al repòs etern.)
..."

MIQUEL MARTÍ I POL