Amb els dits ben oberts

"Com que de sobte m’he fet vell i a penes
em moc de casa, he decidit de vendre’m
els ulls de coloraines que tenia
per córrer món. No em demaneu que faci
cap més esforç per canviar-me els ulls.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Algues als ulls

"Posem, encara, que si tanco els ulls
veig una noia nua i transparent
i que darrera seu, allí on l’ombra
aparenta més densa, més profunda,
si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten
rams de colors; i ella riu aleshores."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ull de Bou

"I també és cert que hi ha dies estèrils,
entercs o flonjos, tant se val, però
insípids de tan buits. Dies que es claven
als genolls i un s’adona que, de sobte,
ha envellit molt i es pregunta si no
val més abandonar tota esperança.
Sí, també és cert; i és cert que hi ha fantasmes
i que si un llança un crit desapareixen."


MIQUEL MARTÍ I POL

Pas de dansa

"...
Tinc una cigarreta que es consum
i un fosc desig de viure. Tinc paraules
balderes i tinc dies de paper
sense cap mot escrit i tinc misteris
indesxifrables. Tinc un gust d’arrels
a dins la boca i, a les mans, ortigues.
I tinc la mort que em mira fit a fit
onsevulla que giri la mirada."


MIQUEL MARTÍ I POL

Em declaro vençut

"...
Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia,
que en sortir el solm’encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
Mireu, un mort amb la mirada viva."


MIQUEL MARTÍ I POL

Ara et diré què vull

"...
Destriar formes vanes i sols no prou madurs
i llençar-los al rec que boteix amb la pluja.
Esfullar margarides i trepitjar sembrats.
Escampar jull per tots els carrers de la vila.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'aigua és la clau

"Aquest violí té una sola corda
que només xiscla o gruny. Si en percudiu
la pell resseca, el so opac congria
ocells nocturns i sinistres bubotes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL