Cinc esgrafiats a la mateixa paret - II

"L’ull endeví, color de poma al punt,
ala d’ocell que cap vent no sosté,
inventa gorgs amb un cel d’aigua al fons
o segueix rutes de traçat subtil.
L’ull senyoreja, lent, pels espadats
i jo que em tinc per llegidor tenaç
li faig costat per desxifrar secrets.

.."

MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc esgrafiats a la mateixa paret - I

"...
Jo, rocallós, no em perdré pas per l’erm
de tant d’esforç cridaire i agressiu,
ans enclaustrat a dins de mimateix,
ben protegit per l’ombra-amagatall,
em gestaré de nou fins que l’instant
sigui vingut d’obrir de nou els punys."


MIQUEL MARTÍ I POL

El pas que no sé

"...
I en acabat, amb un bolígraf nou,
vermell si puc, em dibuixaré aquella
noia nua que veig quan tanco els ulls
damunt la pell de l’avantbraç esquerre,
la noia dels cabells fosforescents,

els pits menuts i la mirada lànguida.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Foc de fanals

"Cremen els marges. ¿Sents la munió
d’ocells que xisclen enfollits? ¿Quin vent
atia el foc de dins del foc estant?
Al ras reposa l’estol dels guerrers,
buit el buirac i fatigat el bleix.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Darrer pas de dansa

"Estic segur que moriré un capvespre,
hivern enllà, davant mateix de casa,
no d’una mort ostentosa i terrible,
ans d’una mort quotidiana i tendra,
una mena de mort subsidiària,
de pòtol, o de gos de casa rica.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

I recordar no és viure

"...
Ara ho recordo clarament i freda
—no hi puc fer més— i et veig els ulls tendríssims
i et sento panteixar, poruga i dòcil,
però ja no em recorre l’espinada
aquell calfred d’aleshores, ni trobo
la rodonor dels pits a les mans.Ara
ordeno mots: un joc, un exercici;
i sóc plàcidament feliç, tal volta
profundament feliç.Ara les venes
se m’han endurit tant que ja no em sento

batre la sang.Ara només recordo.
I recordar no és viure altra vegada."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'altre jo

"De sobte em reconec.Algú que passa
per un carrer llunyà, un rostre a penes
entrevist, una veu, l’home que mira
absort les cuixes d’una noia rossa…
Sóc jo, el jo vestit amb robes d’altri,
el jo rebel, que em sobreviu amb fúria.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL