Quadern de vacances - I

"...
Hi ha verges folles, cops de vent sobtats,
dies eixuts, racons ben plens d’ortigues.
Hi ha grans silencis i grans aldarulls,
hi ha algú que canta, algú que es desespera.
Hi ha un devessall inútil de colors
i arbres i flors i ocells en desmesura,
i hi ha un ponent fastuós i pedant
que es repeteix, diferent, cada dia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - V

"No em coixeja cap vers,
amb sang els compto,
amb sang els faig i els dic
i amb mans d’escorça
dibuixo els signes muts
que els representen.
Si ho faig de nits i sol
no és per platxeri,
de dies hi ha milers
d’ocells que grallen
i baixa brut el riu
de les paraules.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - IV

I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

"...
Palpo l’escorça d’arbres seculars
i faig empelts en els plançons més joves.
Tusto l’espatlla dels que passen. Tinc
un gest d’adéu per aquells que se’n van
i un gest de benvinguda pels que tornen.
Cullo grapats de terra i amb les mans
molles de pluja els dono forma i vida.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - III

—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Joan Salvat-Papasseit

"...
No és trist el pas del temps
ni és sinistra la mort.
Hi ha una espasa de foc damunt cada arbre
quan ve la primavera
i s’infla el riu amb l’aigua de la neu,
i un espasí de gel al cor de les paraules,
a ple estiu, amb sol alt.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - II

Déu meu, això passava
al fons dels anys.

Salvador Espriu

"I a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Per l’ull de les escales
queien cançons a raig.
Amb quatre salts pujàvem
dalt de tots els terrats,
penjàvem banderoles
pels màstils desiguals
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Libre dels sis sentits - I

De ponent, ni vent ni gent.

"Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls ben oberts; d’altres, irats,
tanquem els ulls i els punys per treure forces
del pou profund de la sang i el neguit.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Cinc esgrafiats a la mateixa paret - V

"...
Manllevo mots: qui sóc, què sóc, on sóc?
No em respondran ni l’heura ni els miralls.
Punyclòs desfaig la ruta: ungles, dits,
ombra i no-res. Des de tots els miralls,
ninot amb ulls de vidre, em miro. Cau
la nit i esborra els rastres. Sobrevisc."

MIQUEL MARTÍ I POL