Represa

"...
Tu, solitari, no defugis cap risc
i molt a poc a poc puja els graons
d’aquest solstici clamorós que proclama
colors de fruita nova a la pell de les noies.

La teva ombra és tan certa com la claror més alta."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'hoste insólit

"...
Pren, si de cas, un llibre
i deixa’t gronxolar per les paraules.
Pots també, vagarós, fer inventari
de costums i propòsits,
o bé reposar els ulls en cadascuna
de les petites coses que t’envolten.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XV

"...

Que vibri l’arc que tensa cada mot

i cada gest i cada sentiment;

que el mar, llunyà, pregoni l’alt triomf

de la teva bellesa i del meu goig.

Lluny, Marta, lluny, l’esclat intens del blanc

restaura els límits que hem tant vulnerat.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XIV

"Reposes, Marta, i ara tanco els ulls
per pensarte, per veure’t. Focs llunyans
i músiques i festes pel teu cos.
Tot l’aldarull insòlit dels colors
d’aquest estiu, i el vent que esbulla flocs
de cabells i n’escampa la claror.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Bones Festes

BONES FESTES A TOTHOM !

Estimada Marta - XIII

"...
Corfes de llum. Petxines d’ombra. Tot
el que hem viscut ho inscric en el teu cos
i el teu silenci em fa de tornaveu,
el teu silenci d’àmfora i de pou.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Estimada Marta - XII

"...
I els dits també, i els llavis i les dents,
la veu manyaga i els silencis clars,
la pausa d’aigua que compassa el foc
i n’estableix els límits i el secret.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL