Tot el que puguem dir

"...
Tot el que puguem dir, germans, serà tan pur
com la proximitat de la dona estimada,
tan intens com la nota més discordant o el gust
més atrevit, tan dens com la tristesa.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XV

¿La branca que et suporta
no sentirà quan fugis
una buidor d’enyorança?
¿Com et diré que el teu cant
m’omple les mans d’aigua-llum
i sóc tan pur com la veu d’un infant
i tan greu i lleuger com la tarda?
Si jo et tingués, ocell,
tindria el secret de les coses,
perquè ara tot és el teu cant
i la teva presència,
fràgil,
damunt la branca.

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XIV

"...

I llavors els ulls arrecerats a l’ombra
prodigaran virtuts d’herbetes remeieres
i les noies gràcils t’estimaran molt més
perquè els recordaràs l’amor absent,

l’amor que és més verd i més groc que el teu cant,

ocell fantasiaire."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XIII

"...

Del fons estant delíem una lluna ignorada
i ascendíem per heure’n la llum encisadora
i heus ací que, ja al cim, ens sobtava l’amplada
profundíssima i lenta de la nostra contrada.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XII

"...

Es tracta, ben mirat, d’una constant
evasió cap a nosaltres mateixos,
cap a la part més íntima i més pura
de nosaltres mateixos,
que esdevé al capdavall
—i ens sorprenem tothora en constatar-ho—
el que més ens apropa al jo profund
que viu dins de nosaltres
i sobretot allò que més intensament
ens encoratja a viure."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

XI

"...

Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;

ara tots cinc han tret florida,

al.leluia!

Ploreu per vosaltres,

odiosos germans

que resteu esperant el vostre torn.

La Dama és amable i sol.lícita

i acull com una dona acull el nou amant.

..."

MIQUEL MARTÍ I POL

Quinze poemes

X

"...
Allibereu-me de l’atracció dels abismes,
vosaltres que no sabeu què és
el descrèdit de tot anorreant-vos
com una llosa absurda damunt del pit,
vosaltres que encara podeu plorar
i riure d’innocent alegria,
pregueu per mi i per tots
a l’hora del matí
quan les coses són pures.
..."

MIQUEL MARTÍ I POL