El reducte

"...
Es farà fosc molt lentament,
i si tens cura de no vulnerar
el temps que t’és donat per creure i créixer,
podràs, a poc a poc, tornar a recórrer
l’espai de tu mateix
en què tot esdevé clar i perdurable."


MIQUEL MARTÍ I POL

Somiar despert

"...
Jo també sé què vol dir
somiar despert,
emprendre el vol molt més enllà dels límits
del vent o dels sentits,
créixer d’esquena a tot
o, almenys, provar-ho.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

La finestra

"...
Qui pot dir tanmateix quina vida li és
més avinent i clara?


Rodolen els instants cap a la fosca.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Aquest silenci

"...
Tot, pel record, se’ns fa més assequible,
i és com si un vent suau dictés preguntes
que podem contestar només mirant-te.
Vas viure poc entre nosaltres, i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Potser Nadal

"...
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot, potser un somriure
inesperat en una cantonada.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Sobre dir poesia

"...
Tot convergeix en el mirall lentíssim
que del secret de l’arbre o de la rosa
en fa un espai immens de llum i vida.
Tot convergeix en aquell ritme exacte
que des del fons de qualsevolmirada
impulsa a creure, en retrobar cadències
que tal vegada crèiem ja perdudes.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Quasi pregaria a la mare de Déu....

"...
Et sé vetllant Canet i aquest Maresme
de claredats insòlites i extremes
—almenys per mi, que sóc de terra endintre—
des del pujol en què s’alça la casa
que amb remoreig de veles i de somnis
acull tothom i és una mà oberta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL