Interdicte

"...
Què em deuen o què dec? Perplex, contemplo
tant de paisatge estrany que ni m’atreu
ni em justifica, i en silenci provo
de sentir alguna veu inconeguda.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Cambra d'hotel

"...
Jo, malganós, vaig esbossar un somriure
i en veu molt baixa, com per mimateix,
vaig mormolar un parell de frases fetes
que juraria que no vas sentir.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El que torna

"...
Immòbil i silent, procuraré
de no permetre’m gaire defallences
i em faré nous forats al cinturó
per si cal viure temps més durs encara.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

L'absent

"...
Però la vida sempre té raó
i en aquest compte estricte a fons perdut
de tant en tant hi apareixes, com una
relíquia de mi que ningú més
que jo no pot acceptar ni comprendre.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Postal de París

"...
Aquest París és el vellut vermell
del Casino i es diu Amina i Nena,
però també serà un clochard amable
i el lent passeig per la vora del Sena
i els tòpics, tots els tòpics repetits
sense gens de vergonya, i Van Gogh,
Van Gogh per primer cop i ja per sempre.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

El festí

"...
Després tot han estat àpats de llop
inconsistents i compulsius, propostes
sense ductilitat, arraps brevíssims
que sempre m’han tornat a la nostàlgia
del festí compartit que encara em tempta.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL

Platja deserta

"...
La noia de pits nus marcava el ritme
dolçament agressiva, mans i llavis
buscaven el company i l’incitaven
sense gens d’insolència, amb la tranquil.la
cadència dels sentits que es manifesten
a flor de pell, impúdics, complaents.
..."


MIQUEL MARTÍ I POL